com un déu impotent

Et crearé
a través d'imatges trossejades,
un llampec,
tres grans de sorra
i la velocitat del vent,

i arrancaré la solitud amb les dents,
per vocalitzar amb el silenci
els detalls de la teva silueta,

i els llavis tremolaran mentre
et voregen el cel de les sines
i et remullen, amb un goig silent,
l'horitzó obert del baix ventre,

per un moment s'esdevindrà
un espai vertiginós,
on les paraules seran fruit del
seu mateix plaer,
i on la voluntat del so traspassarà
les fronteres que l'ingeni hagi creat,

i aquí reposaré novament
la fugacitat de les teves formes,
esbossos de desig sobre la sorra
dibuixats amb la força d'un
déu impotent,
i lliurats a la voracitat del mar
que m'envolta,

i com en una vida d'absència
els petons esdevindran sense llavis
i des de les tenebres del somni
esclatarà un crit sense veu,
lluitant per fugir de les urpes
d'aquest fals silenci.