Com puc sortir?

...sempre parlant, mai s'han de callar les coses, com a molt es poden dir de diferents maneres! Les paraules que fereixen dins, sols son verí per qui les calla!

Una abraçada!

la dualitat de Ser o no Ser, enmig d'una trinxera de somnis i esperances, de tristesa i seducció amb tu mateixa, del puc fer o no puc fer, de l'aprendre a ser tu mateixa o les ganes de voler alliberar-te de la teva velocitat mental, dels jocs de l'ara que es transforma en silenci i en por... Pren una decisió: sigues tu amb totes les seves conseqüències, la vida ensenya, golpeja i t'acarona amb l'abaraçada més càlida.

Sigues tu i prou, no necesites res més.

Una abraçada pel bescoll, jeje.

Ai, bonica! Fas la pregunta del milió! Del milió de respostes, és clar...

Ja me n'adono de l'època anímica... potser per què en reconec les emocions!

Com va el replantejament d' objectius? És clar que costa, que les emocions inconscients no es deixen reconduir fàcilment, que es força complicat avançar quan ens sentim llastrats... però jo crec que tu pots!

T'he trobat a faltar al repte poètic, per cert.

T'envio una abraçada plena d'afecte per a què te la posis tota l'estona que vulguis,
Unaquimera

si t'he de ser sincera, després de llegir el teu poema m'ha quedat una sensació "d'ofec" que realment comprenc. quan fas l'impossible per deixar de pensar en alguna cosa, però sempre torna... en fi, ahir escoltava una cançó que diu:

"si supieras cuanto tiempo gasto al día para no pensar en ti..."

m'encanta, felicitats pel poema! :-)