Com oblidar-me d'ella

Com oblidar-me d'ella,
Si sento la seva pell,
Fina i sedosa,
Infinita com l'espai.

Com oblidar-me d'ella,
Si sento el seu alé,
Vaporós,
Al meu clatell.

Com oblidar-me d'ella,
Si quan miro al cél,
Veig les seves estrelles,
Petites espurnes,
Dins d'un mantell negre.

Com oblidar-me d'ella,
Si al fer com Eva,
I eixir la fruita prohibida,
Agafo el seu fruit.

Com oblidar-me d'ella,
Si miro al mar,
Cap a l'horitzó,
I veig les seves aigües.

Com oblidar-me d'ella,
Si l'aire que respiro,
Es l'aire que ella em dona.

Com oblidar-me d'ella,
Si la terra que sembro,
I cultivo amb amor,
Es la seva terra.

Com oblidar-me d'ella,
Si els boscos on jo caço,
Són boscos de sa terra.

Com oblidar-me d'ella,
Si quan miro la lluna argentada,
Veig els seus ulls.

Com oblidar-me d'ella,
Si la terra que trepitjo,
És el seu cos.


Com oblidar-me d'ella,
Si la melodía que sento,
És la seva veu.

Com oblidar-me d'ella,
Si els diners que tinc,
Són diners del seu cofre.

Com oblidar-me d'ella,
Si les muntanyes que escalo,
Són les seves curves.

Com oblidar-me d'ella,
Si la meva familia,
Es també familia seva.

Com oblidar-me d'ella,
Si els meus anhels,
Són els seus desitjos.

Com oblidar-me d'ella,
Si tot el que jo tinc,
És el que ella m'ha donat.

Com oblidar-me d'ella,
Si ella em va ensenyar,
A ser persona.

Com oblidar-me d'ella,
Com oblidar-me de la meva estimada,
Com oblidar-me de la meva pátria,
no puc.