Cercador


Llista categories

Com cuinar un poema casolà

Un relat de: aurora marco arbonés

Com cuinar un poema casolà

Ingredients: - tema saborós
-estructura de bona qualitat
-paraules fresques i escollides
-sal i picant al gust
-un polsim d'inspiració
-unes bones cullerades de transpiració

Preparació:
Busco la recepta en llibres de poetes,
preparo l' estructura que he d'utilitzar,
decideixo el plat que el moment m'inspira,
imploro a les muses i em poso a cuinar.

Escullo paraules sempre d'una en una,
les poso en una olla que facin un bull,
a foc lent es couen, no tingueu mai pressa
que són més gustoses quan han fet xup, xup.

Tasto la poesia, està una mica sosa,
el gust rectifico de pebre i de sal.
Que al gourmet li agrada la cuina saborosa
i les poesies amb regust picant.

Sempre està millor no remenar-ho massa,
deixar que reposi fins a l'endemà,
que de nit les muses treballen la massa
i a llum del dia tot es veu més clar.

Que ha sortit un xurro, doncs a la paperera,
que ha sortit mengívol, doncs a recitar.
No és bo rimar massa que la gent s'empatxa
i fugen corrent si els ho vols fer tastar.







Comentaris

Afegir comentari
  • Tens raó. S'ha de ser un bon cuiner[Ofensiu]
    angoixauital | 31-01-2009 | Valoració: 1

    i tu ni t'acostes a un "pinche"

  • Originalissim i ben cuinat![Ofensiu]
    entortilligat | 02-12-2008 | Valoració: 10

    M'has fet venir gana i mira que acabo de dinar!

    Preciós! Perfecte! Unilateral! Joanadrianenc!Demencial!Dermoginetic!Gustós! Esborronador, encara que no es tingui gana i s'estigui a règim!Al punt de sal! Al punt de tot, com sempre!

    Petons

  • Doncs t'ha sortit un poema casolà[Ofensiu]
    Bruixot | 16-08-2008

    tant bo com un plat de macarrons de festa major, o uns canalons del dia de Sant Esteve o fins i tot que una crema de sant Josep com les que encara fan les besàvies.

    O sigui, ben bona, un plaer de llegir, un gust que et perdura al paladar i et deixa un record ben dolç.

    Et seguiré llegint!

    Xavier

  • apte per recitar-lo en públic?[Ofensiu]
    Narcis08 | 04-08-2008 | Valoració: 9

    Me'l deixaries per recitar-lo en públic? O traduir-lo?

  • mai neix quan tu vols,[Ofensiu]
    Avet_blau | 02-08-2008 | Valoració: 10

    un poema sovint neix enmig d' un xafec de sentiments, com una glopada, de paraules.
    i no creix mai quant tu vols, apareix de sobte
    i tens que parar tot el que fas ...i escriure.

    l' esquelet queda fet, i poc a poc es va guarnin de paraules, retallant o afegint,
    i es va cuinant...

    però mai neix quan tu vols,
    sempre espera recollir alguna emoció, desig,
    i com una gota freda surt generos .

    Avet

  • En aquesta recepta[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-08-2008 | Valoració: 10

    no li manca res, ha de sortir un poema saborós per força i ho has demostrat.
    Molt enginyós,i ben escrit.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • Una bona recepta...[Ofensiu]
    onatge | 01-08-2008 | Valoració: 10

    Amb un bon resultat. Se't queda als llavis...
    Reconec que jo sóc més anàrquic, em salto la rima, i em mostro tal com raja en el sentit de l'espontaneïtat. Però bé, en la variació està el gust.

    Salut.
    onatge

  • Molt bona recepta[Ofensiu]
    bocidecel | 01-08-2008 | Valoració: 10

    Trobo que t'ha quedat gustosa. Ara veig que em falta preparació i potser més estona fent xup, xup.
    Ho recordaré per al futur, gràcies per la recepta.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 8.57

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1949 Comentaris

245655 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Afegir a preferits
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >