chin-chin

Un relat de: Inadaptada

Crec recordar, que quan estava molt molt contenta les paraules no aconseguien sortir de la meva boca, es quedaven encallades a la gola i en comptes de ser expulsades relliscaven suaument i queien al cor.

I ja no és el mateix ja que ara em sobren. Amb la tristesa els sentiments reviscolen i les paraules cobren vida amb ells, ja no és tan difícil expressar sinó que surten a dojo els versos trists que em fan plorar.

Deixo entreveure les musaranyes que ronden els meus ulls i em submergeixo un altre cop en les meves agonies, que teixeixen i desteixeixen els seus abismes, sense deixar-me veure mai el final. Si hi ha final.

M'enfilo mirant sempre avall, per veure si així em marejo i caic. I per recordar-te. Avall sempre estàs tu. Saludant-me a vegades o donant-me l'esquena. Asseguda, de peu, o simplement transparent.

Semblen mil anys però a la vegada semblen dies. Com si fos ahir en un altre món, un món en el qual puc tornar i sentir els focs artificials des de la meva habitació, esmorteïts per la persiana baixada.

Comentaris

  • M'ha encantat![Ofensiu]
    Fabregat | 23-05-2007 | Valoració: 9

    Tot el que has explicat; has escrit, totes aquestes emocions són molt bones!!
    Continua així!!
    Anims =)

  • sensacions en un puny[Ofensiu]
    perunforat | 23-05-2007

    m'encanta llegir sensacions que he sentit i que algú altre descriu amb paraules...
    t'he vingut a conèixer i la veritat és que m'ha agradat llegir-te!

  • M'agrada molt![Ofensiu]
    lanoiadelpassat | 23-05-2007 | Valoració: 10

    els sentits s'obren al llegir això...!! crec que has escrit un relat fàntastic, molt bo!!!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Inadaptada

Inadaptada

9 Relats

15 Comentaris

9056 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36