Cendres pútrides

Un relat de: Endevina'm
Cendres pútrides


Degoten cendres de putrefacció,
pluja ignota d'un rostoll maleït.
No desitgem el caliu d'aquella ustió
si en resta el comú atuït.

Seràfics jocs, camins encreuats
en les nostres mirades,
erren el senderi dels fats
enmig d'existències ignorades.

Quan aquells asseveren ser duals eterns,
tota certesa rau eixarcolada,
puix no és verídica la dada;
qui mana sempre domina els inferns.

Ignoreu-los, no els creieu,
la pluja grisa no la beguis.
Quan a l'estiu caigui neu,
corre fins a l'abric, i no t'ensopeguis.


totenart-banksy-cuadro-768x379-2

Comentaris

  • epigenètica[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 13-12-2022 | Valoració: 10

    bones lletres que amagen una ànima insurgent. Es trist però és així. Estem en plena guerra tercera mundial i por ho veuen. sempre quedarà no obstant l¡epigenètica com arma per ser amos del nostre infern i cel, que no deixa de ser les nostres vibratios

  • Ja ho diu la dita...[Ofensiu]
    llpages | 10-12-2022 | Valoració: 10

    s'atrapa abans un mentider que un coix. El temps acaba posant les coses al seu lloc.

  • Gat per llebre[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-12-2022 | Valoració: 10

    Sí, millor no refiar-se del poder, és tota una desinformació.
    Un poema profund i revelador d'una gran realitat.

    Cordialment.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

66 Relats

273 Comentaris

46733 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni