Cavaió. Què s'ha de fer per posar lletres als moments?

Música. Un quart i escaig de vuit.
Ha passat avui,
Tot i que no ha plogut.
Punt per punt.
I em pregunto;
Què tinc que fer?
Per posar lletres als moments?

Un sol vermell treu el cap amb parsimònia. No del tot; treu el cap mandrós rere la cortina espessa de teranyina teixida sota un cel, copsat de gris. Les closques minúscules i silencioses son les barques d'homes braus i anònims, els quals feinegen mentre llisquen damunt l'aigua salada.

Mires i notes
Com sents,
Coses rares,
Quan arriben?

Humitat i record de tempesta.
Ara, calma.
Formigueig excitant,
a cau d'estómac.
El dia, es lleva. Lent.
I tots dos s'endinsen a la platja.

S'olora calma renovada. Passeig de mar, lleganyós. Calmat; sí, molt calmat. Ningú més que tu; aprofita i respira; olor de pluja passada. Notes humitat, esmunyir-se amb una esgarrifança sota el jersei.

Atenció desviada, i se t'esmuny el pensament.

Irromp patrullant al teu darrere, un cotxe patrulla. S'allunyen. T'oblides. No t'atreu. Però ha frenat el flux. Travesses el parabrises amb la mirada, direcció infinit mediterrani. Nova sensació; sorra distant, xopa i fosca a simple vista. L'esfera s'esborrona roja ara sí, rere els núvols amb un rodó perfecte. Superlativament en contradicció, es distingeixen les papereres; marcades ombrívoles damunt la mar, que tot just comença a clarejar.

Sense substàncies psicotròpiques, els núvols semblen quiets. Mandrosos. Tristos però de color càlid. Enganyen i semblen romandre al quadre perfecte.

Atenció desviada, juguen gos i noia
Un caminant.
Passa. Se'n va.

Més enllà del desnivell, colpegen les ones,
Fugen del control d'una mirada
Golduda de saber més.
Mentre es pregunta
Que què ha de fer
Per posar lletres
Als moments.