Casting

Un relat de: Anjo Laví

Fent balanç, la meva vida ha anat passant sense pena ni glòria i sort n'he tingut del cinema per omplir-la. Col·lecciono trofeus com un caçador: fotografies, autògrafs, retalls de diari... i per a semblar-me al meu ídol, hi va haver un temps que vestia gavardina llarga i barret, com Humprey Bogart a Casablanca, fins que vaig adonar-me que les Ingrid Bergman del barri es reien de mi.

La màgia de traspassar les cortines vermelles, per entrar envoltat de foscor a un món de somni, és una cosa que no pot encabir el menjador de casa i encara que em molesti el tuf insuportable i fastigós de les crispetes i el terra brut i enganxifós que deixen les llaunes de refresc rodolant per la sala, amb els vídeos no hi tinc relació.

Escolteu: tota la vida he volgut treballar al cinema. No vull dir com a acomodador, ni estant-me a la taquilla venent entrades. Enteneu-me, quan dic treballar al cinema vull dir: fent pel·lícules, sortir a la gran pantalla, ser conegut, famós...

I demà faré realitat la meva il·lusió.

Ho he explicat als amics -no en tinc gaires- incapaços de comprendre'm, m'han mirat amb cara de no saber amagar allò que pensen i m'han donat per la seguida. A la meva esquena, ho sé, no faran res més que blasmar la meva dèria. No es creuen que un tipus esprimatxat i estrafet com jo es converteixi en una estrella.

De fet no els vaig dir tota la veritat.

Va passar al lavabo del cinema. Jo hi estava pixant i un home es va posar al meu costat, mirant-me corprès amb uns ulls esbatanats... Ja hi som -vaig pensar- perquè jo, mal m'està el dir-ho, altra cosa no però el meu membre és d'un tamany i d'una mida més que notable! I just quan l'anava a increpar, aquell tipus em va allargar una targeta: "Isidro Ramírez - Productor de cine X". No cal que us expliqui la resta. De moment la meva cara no es veurà, però la meva vergassa immensa, enorme, colossal, trempada i plena d'entusiasme, ocuparà, imponent, tota la pantalla.

Comentaris

  • els 15 minuts de glòria[Ofensiu]
    qwark | 03-04-2007

    Has tret un tema interessant. Assolir la fama té un "com" que és transcendental. Cadascú ha de saber triar el seu "com", tant per preferències personals com per pragmatisme (això és, conèixer quin és el seu talent).

    No m'ha agradat l'expressió "tamany i mida" perquè aparentment són dos sinònims (llavors seria redundant) però en realitat "tamany" no existeix en català (qui ho diria!).

  • Camí de l'estrellat![Ofensiu]
    Unaquimera | 13-03-2007 | Valoració: 10

    Enhorabona!
    Que li donis de part meva al protagonista de la teva història, vull dir, per aconseguir fer realitat una graaan part del seu somni!
    I a tu, pel relat! També et mereixes més d'un notable...

    Has escrit una narració breu, però completa. Evidentment, es podrien dir moltes més coses al respecte, però em sembla trobar les necessàries.
    Has mantingut un to humorístic, irònic però no cruel, molt atraient. Trobo algun recurs ben utilitzat pel mig. I referents senzills de compartir.
    M'has sorprés amb una expressió que jo no coneixia: "m'han donat per la seguida", suposo que vol dir " han passat de mi", oi?
    En resum, que m'has deixat ben satisfeta de la lectura i amb un somriure de complicitat als llavis.

    Per cert, ja han tret alguna peli del teu Humprey del sexe? Avisa'm...
    Una altra cosa: He pres nota del teu repte Èxit/Èxit, però la deixo per més endavant. Ara estic amb el desafiament de la poesia eròtica i tot a l'hora és massa... D'acord?

    T'envio una abraçada que és una història i un poema, un repte i un èxit, et va bé?
    Unaquimera

  • Curta i ben portada...[Ofensiu]
    rnbonet | 12-03-2007

    ....encara que un xic tòpica, és entretinguda i lògica fins el final.
    Jo refaria el segon paràgraf, que no queda clar del tot.
    Salut i rebolica, xicon!

  • Molt entenedor i ben descrit[Ofensiu]
    Urepel | 12-03-2007 | Valoració: 9

    Està molt bé en el seu conjunt, m'agrada com has desenvolupat tots els passos doncs no m'he perdut gens, i he rigut; molt ben parit.