Un helicó per ser feliç

Què hi té a veure un helicó -aquell instrument de vent metall, de grans dimensions, amb un tub circular en forma d'espiral que permet posar-se'l al voltant del cos, repenjat sobre una espatlla- amb la felicitat? Probablement res, però si mai en teniu un a les vostres mans no us deixeu perdre l'ocasió de bufar-lo, perquè la felicitat és una cosa abstracta, difícil de valorar i vés a saber de què depèn i què la provoca.

***

Just van baixar del cotxe que en Pere, a més dels cistells, va treure un helicó.

-Què fas? -Va preguntar en Robert.

-Tu deixa'm fer.

No va caldre endinsar-se pel bosc, ni esgarrinxar-se les cames... els bolets van començar a sortir del terra, atrets per aquella música meravellosa que sortia de l'helicó.

-Sis cistells! que et sembla? -Va dir en Pere. Això no t'ho esperaves pas oi?

En Robert no va tornar resposta, de fet -tot sigui dit de passada- en Robert havia quedat sense parla.

Al final va obrir la boca:

-Des de quan toques l'helicó?

En Pere, satisfet d'haver-lo encuriosit, explicà:

-És una història vella: l'helicó el vaig guanyar a un mag xinès, jugant a la brisca en una timba:

-Heu guanyat ben netament, us felicito... -em va dir el mag- -Aquí teniu l'objecte de la meva aposta. Aneu amb compte perquè el seu poder, mal emprat, pot ser molt feridor. Jo mai he gosat a fer-ne us i donar-vos-el serà per a mi un alleujament.

En Robert feia cara de no entendre el què li deia i en Pere va voler aclarir:

-T'has de fer el càrrec que quan el mag va dir allò del poder mal emprat... ho va dir amb un accent xinès molt pronunciat, veus, una cosa així més o menys:

-Pelquè el seu podel mal emplat... pot sel molt felidol...

-Deixa't d'idiomes i continua. -Va interrompre'l en Robert.

Perquè en el fons, en Robert sempre ha estat una mica curtot, és un xicot de poques lectures i els detalls més aviat el fan perdre.

-Com et deia, em vaig trobar a les mans un helicó màgic d'aquells que van tant buscats, capaç d'aconseguir qualsevol cosa.

-I ja està? -Va fer en Robert.

En Pere se'l va quedar mirant una estona, i al final li va dir:

-Ja sé per on vas: amb un helicó com aquest hauria pogut dominar el món, ser ric, tenir les dones que volgués...

En Robert no deia res però afirmava amb l'expressió.

-Escolta i aprèn, que el que et diré ara potser et canviarà la vida: el món no m'interessa, ja està prou malament i per adobar-lo caldria massa temps; els diners? perquè n'he de voler si no m'estic de res i la vaig fent sense patir a final de mes... i pel que fa a les dones... -va estar a punt de blastomar, però al final va sortir-: no gràcies! amb l'Isabel i sa mare n'he tingut ben bé prou, vull dir que ja vaig ben servit... així doncs, amb l'helicó a les mans, vaig pensar: -no estiris més el braç que la màniga i a viure... qui vol mals de cap si la vida són quatre dies?

Ja no es van dir res més, no calia, i quan al final es van acomiadar, per dins, tots dos van pensar el mateix:

-Sempre seràs un infeliç.