Estimada Laura.

Un relat de: Anjo Laví

Estimada Laura:

Espero que quan rebis aquesta carta s'hagi resolt el teu problema amb el PC. T'hauria trucat però ara no tinc telèfon, es veu que no vaig pagar l'últim rebut. Tampoc trobo el mòbil, no sé què n'he fet. A més, em fa cosa telefonar-te perquè penso que, tot i no tenir cap culpa, potser estàs enfadada amb mi.

Ja et vaig dir, quan em vas explicar que senties un brunzit estrany al teu ordinador, que jo no hi entenia gaire, però vas insistir. Qui s'ho havia de pensar que desprès d'embotir el clip a l'ordinador, per treure el disquet encallat, el disquet sortiria disparat com una torrada i just aniria a caure a la peixera que tens sobre la taula?

Sí ja ho sé, jo m'hi vaig llançar per caçar el disquet al vol, amb tant mala fortuna que en comptes de parar-lo vaig clavar una trompada a la peixera, que va trontollar i va anar a petar al terra, fent una trencadissa i un aiguat de mil dimonis. Llavors, veient que la Cleo i en Marc Antoni -els teus peixos de colors- perillaven, vaig córrer tant ràpid com vaig poder per recollir-los, però el teu gat va ser més llest que jo i ja tenia la Cleo a la boca, a punt d'empassar-se-la.

Què havia de fer?

A mi no se'm va acudir res més que trepitjar-li la cua per veure si deixava anar a la Cleo, i sí que la va deixar anar però va saltar despitat al teu cap, arrapant-se't tant fort com va poder i clavant-te les urpes a la cara mentre jo tibava per treure-te'l. També va ser una pena que quan per fi vas desempallegar-te'n, perdessis l'equilibri: entrebancant-te cap enrere, recolzant-te a l'estanteria; rellisquessis i et caiguessin a sobre tots els llibres.

Encara bo que l'ordinador va parar el cop dels prestatges.

És clar que no va servir de res perquè, deixant de banda que l'ordinador va quedar molt tocat, al final també et va caure a sobre, juntament amb els vint-i-quatre volums de l'Enciclopèdia Catalana que encara hi quedaven i el cactus que et vaig regalar per Sant Jordi.

Bé, estic segur que aviat riurem de tot això, així que aparco el tema. Per cert... pot ser que el mòbil me l'hagués deixat a casa teva? amb la meva mala sort... ves a saber si no l'he perdut.

Una abraçada.

Ricard.

Comentaris

  • Bon humor[Ofensiu]
    ciosauri | 03-09-2007 | Valoració: 10

    Un relat molt ben construït i divertit. I aprofito per dir-te que també vaig trobar molt divertida la història que vares explicar en el teu comentari al conte Cafè amb llet i pastís.
    L'humor no és fàcil però és molt útil. Espero que facis més contes d'humor. Salutacions!

  • Molt i molt[Ofensiu]
    ginebre | 07-03-2007

    divertit! Fantàstic! M'ho he passat pipa!
    Fins aviat.

  • Hola ANjo[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 07-03-2007

    Moltes gràcies pel teu comentari.
    El meu pare és guitarrista. I jo sóc la saxofonista.

    M'ha agredat molt llegir el teu comentari. Gràcies.

  • genial![Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 05-03-2007 | Valoració: 10

    si senyor!

    he rigut llegin aquesta carta! pobre laura!! i pobre Ricard! pobres peixos de colors amb noms tan originals com de persona!! pobres llibres, pobres captus de sant jordi!! pobre gat!!! jaja!!

    molt divertit de veritat.

    Si alguna cosa pot anar malament, anirà malament.

    una abraçada. Encantada d'haver-te llegit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: