"Castellanofòbia o catalanofòbia?"

Sovint es culpa els catalans de fòbia a tot allò que és castellà i jo, sincerament, que conec prou bé les dues bandes, crec que no és pas així. Els catalans, en tota la seva història, mai no han infligit cap malesa als senyors de Castella, sinó tot el contrari. Vegem-ne fets concrets:

25.000 catalans, amb Pere I, van socórrer a Alfons VIII a "Las Navas de Tolosa" i no van cobrar ni cinc. Fins i tot, la majoria d'historiadors passen per alt l'ajut i, per descomptat, neguen que el gran èxit fou dels almogàvers catalans. Els nostres reis van prendre part en altres guerres contra els àrabs, de les que tampoc se'n diu res. Castella pot "gaudir" només, del seu desastre d'Alarcos on, poc abans de Las Navas, van morir 10.000 castellans.

L'historiador, Garcia de Cortazar, afirma que el primer imperi espanyol fou català, on no es perdé ni una sola de les moltes batalles. Els castellans, sempre que poden se'l fan seu, fins i tot abans dels reis catòlics. Cal recordar que en la unió d'Espanya, ni es pacta, ni existeix nació única, i sols els reis eren sobirans per als dos estats.

Avui està demostrat amb mil proves que Colom era català i que com deia Enric Bayerri, catedràtic de la real acadèmia, i el també acadèmic peruà, Lluís Ulloa: la italianització de l'almirall va ser només la "tapadera" de tot l'afer per a ocultar la catalanitat de la gesta. (Castella al 1.492 no tenia ni una sola colònia, i després fou Espanya)

Quan la guerra dels Segadors i el inic Comte Duc d'Olivares, El president del Parlament català era, aleshores, un Cardenal Borja que va fer costat al rei Felip IV. Com sabeu la guerra dels segadors va acabar amb la ruïna de Castella i renunciant el rei a totes les maleses que volia infligir als catalans. Anys més tard, però, tement la independència dels catalans, va regalar als francesos la Catalunya nord, com si fos seva, a canvi de que aquests no ajudessin mai els catalans. Aquest fet ja l'avia perpetrat abans Joan II, pare de Ferran el catòlic. Els reis castellans, per a la seva conveniència, sempre regalaven allò que no era seu, i així es va perdre tot el Mediterrani.

A la guerra de successió amb els borbons, casualment, trobem un altra cardenal Borja i com sempre de costat al Borbó, Felip V. També un altre cardenal Portocarrero i el seu germà, duc de Palma, són els que ens fan la malifeta. Catalunya, amb exercits formats per civils, va haver de defensar-se de, gairebé, 100.000 francesos de Lluís XVI. Els castellans es fan ,sempre, els vencedors, i no saben encara el que van perdre: tots els dominis catalans que ja se'ls havien fet seus, l'illa de Menorca i el Penyal de Gibraltar, regalat a perpetuïtat als anglesos perquè retiressin l'ajut als catalans. Els borbons i els seus cardenals addictes, van imposar el castellà: primer als seminaris i seguidament a les escoles i l'administració.

Els enemics més grans de Catalunya han estat els senyors de l'Església, especialment, Benet XIII, Papa Luna i Alexandre VI, Papa Bòrgia. Ambdós van imposar-nos, amb trampa i fins i tot amb crims, rei i reina castellans per dues vegades. Avui a Madrid, alguns desgraciats, nostàlgics ultradretans, només per a fotre'ns, bategen llurs fills amb el nom de Borja. Deu ser per l'agraïment de tots els regals que l'esmentat Papa va fer als castellans: Amèrica i la unió dels regnes peninsulars, amb la tàcita hegemonia de Castella. Veiem quelcom del nom Borja:

De tots els sants, de nom Francesc o Antoni, sempre es pren llur nom, i així, no diem pas: Sales, ni Pàdua, ni Assís, etc. El ridícul més gran, però, és el d'aquells catalans ignorants, que amb dèries i fal·leres d'assolir més to, més classe i més distinció, bategen els seus fills amb aquest nom, "pijo" per excel·lència, condemnant-los, així, a patir-ne les conseqüències de per vida. Molts, innocentment, volen justificar llur decisió com a un referent a sant Francesc de Borja. Aleshores no hi hauria d'haver cap inconvenient en anomenar als seus nois com Francesc. Aquí, però, és on se'ls veu el plomer, car volen Borja i, endemés, amb la més clara pronúncia castellana, si no els perd tota la gràcia. Ignoren que Borja és un nom ben català que vol dir: casa blanca d'una sola peça, on es guarden els estris al camp, on es dorm la migdiada o fins i tot, es fa servir, sovint, per a la cacera.

De les catorze medalles assolides per Catalunya a les darreres olimpíades, ni una sola vegada, van dir els mitjans de comunicació que fossin de catalans. De les quatre medalles castellanes, però, van repetir cent cops, fins i tot els indrets i pobles d'on eren nats. El mateix passa amb tots els nostres èxits. El diari Mundo va dir, aleshores que les medalles catalanes eren de castellans residents a casa nostra. Jo em pregunto: Si nosaltres som sis milions i ells, gairebé, quaranta. Per què, doncs, aquesta colossal desproporció? Ignora algú d'on és Fernando Alonso?

A Espanya us puc assegurar que només hi ha catalanofòbia, ja que prefereixen, fins i tot la "patraña" d'un Colombo italià, amb l'humiliació del Columbus Dei americà, ans que un Colom català, al que ni tan sols li donen el més mínim crèdit, tot i conèixer llurs historiadors la segura catalanitat de la gesta.
I els papers de Salamanca? Per a mi no és res més que absurda i ridícula "catalanofobia"



Autor: Santi Vallet Mossens 233064