Carta per a l'Ilargi Betea (resposta al "no em vull tornar a enamorar").

Un relat de: NinniN

Estimada Ilargi:

Ningú, es vol tornar a enamorar, desprès d'un desamor. Absolutament ningú. Tots, intentem fer créixer dins nostre un apreci, una devoció absoluta al desamor. Perquè, normalment, quan diem que no ens volem tornar a enamorar, és perquè, desprès de fer-ho de debò (o creient que és de debò), per primera vegada, això d'enamorar-nos, hem vist el desamor, de molt a pop, i normalment, al cap d'unes setmanes, ens hem adonat que, aquest desamor, ha sigut molt millor, més dolç, més intens, que l'amor que hem sentit abans.

Però l'amor no es rendeix. Has sentit dir mai, això de "l'amor mou el món?". Doncs si fos cert, viuríem molt més feliços. Però no penses que potser és, que les persones, no neixen, amb el do après de saber estimar? I no parlo d'estimar a la família, a l'amiguet de torn, o al teu gos. Parlo d'estimar a algú nou. Algú a qui no coneixes. Algú que no saps com estima. I penso, que l'art d'enamorar-se amb prudència, és el que s'ha d'aprendre. No el de no enamorar-se.

No penso fer una apologia a l'amor, perquè no crec que sigui el que vol sentir ningú (tot i que per a mi, l'enamorar-se, ni que sigui d'un paisatge, és bàsic… diguem que em costa menys enamorar-me de coses, de relats, de coses, que no pas de persones, perquè saps que no reaccionen, que no et poden fallar). Però una gràcia (o desgràcia) més de l'amor, és que no saps per on et sortirà. I per això és tant important per a tothom. Perquè a tots ens agrada tenir les coses importants per a nosaltres, controlades. I les persones són incontrolables.

Així doncs, Ilargi, no et desanimis. No diguis que no et vols tornar a enamorar. Digues que no et vols tornar a enamorar d'algú equivocat. Però hi ha moltes persones que si que es mereixen que algú com tu, un devot de la verge del "desamor", s'enamori d'ells. Perquè no és just, que aquest algú, que s'enamorarà de tu tant com tu d'ell, es vegi privat del teu amor, només perquè hagis decidit "capar" els teus sentiments.

Però bah! Què estic dient? Tots ens hem desenamorat algun cop. Tots hem dit que no ens tornaríem a enamorar. I tots, absolutament tots, ho hem tornat a fer, amb l'innocència del primer dia.

Bé, tota aquesta parrafada, l'he escrit, perquè penso, que, el fet de proclamar que no et vols tornar a enamorar, és precisament perquè, per a tu, com per a la majoria de la gent (encara que no ens agradi reconeix-ho), l'amor, n'és molt, d'important.

Ilargi, bonica, aprèn de les coses, fes-te una "cuirassa" dins, que no ho deixi entrar tot, només el que val la pena. I sigues feliç. Perquè ara, just ara, que no et vols tornar a enamorar, és quan més lliure ets de tornar-ho a fer, de la manera que millor et sembli!

Musutxu ek, i sigues feliç!

NinniN


Comentaris

  • " les persones són incontrolables "[Ofensiu]
    kispar fidu | 27-06-2005

    Tens raó en dir que ens agrada tenir les coses controlades, i en canvi, les persones són incontrolables, per tant, l'amor que sentim cap a algú és incontrolable.

    L'amor comporta al desamor. Què fàcil seria si tan sols el fet d'estimar, ens oferís a la persona estimada! Si tan sols el demostrar el nostre amor, ens fes correspondre un cor.

    Si, tots hem passat (o passarem) per un desamor... No és fàcil, perquè després d'haver estimat amb bogeria i d'haver mantingut esperancesm has de desfer-te d'una il·lusió que durant molt de temps t'ha omplert els somnis i t'ha animat a continuar lluitant.

    Trobo molt bonic que li dediquèssis aquesta carta a la Ilargi! Segur que en va estar molt contenta!!! ;)

    Gemm@

  • Vicenç Ambrós i Besa | 07-09-2004 | Valoració: 10

    Perdoneu que em fiqui pel mig, però és que aprofitant l'avinentesa que passava per aquí, doncs m'he dit: què caram, digues alguna cosa, tu! No sé però si estic en el millor moment per comentar aquest relat, però aprofitant que vaig comentar el de la Ilargi en el seu dia, doncs m'ha fet gràcia simplement veure que es tractava de la reflexió en base a un poema d'algú altre.
    Com diu la Tiamat en el seu comentari, aquesta pàgina s'està convertint en una cosa deliciosa. Ja no només es llegeixen relats i poemes mútuament els seus, permeteu-m'ho, socis, sinó que alguns relats tenen la seva raó de ser en altres relats. Ja no recordo massa bé què li vaig comentar a la Ilargi en el seu poema, però estic totalment d'acord amb la Ninnin. Altrament fóra una tragèdia en tots els sentits, tan per a la pròpia víctima de l'amor com per algú altre que en algun lloc del món l'espera...
    I certament, la darrera estrofa del poema de l'Aurora sintetiza un ben conegut sentiment. I és que l'amor té la gràcia en els seus gustos, en l'amarg, en la dolçor, en el salat, en el picant... en tot allò que pot ser per i en tot allò altre que pot ser contra.
    Un cop més, felicitats. I aquesta vegada a les dues. Una abraçada i fins aviat,

    Vicenç

  • Molt bo, el poema.[Ofensiu]
    NinniN | 06-09-2004

    Crec que está bé guardar-lo per moments de crisis: quaaanta raó!

  • ja parlau de desamor[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 03-09-2004

    ja que parlau d'amor i desamor, vaig fer aquestes "rimes" en broma parlant del desamor

    POEMA AL DESAMOR

    Tots els poetes parlen d'amor
    aquesta cosa tan desitjada
    tan poques vegades trobada
    sempre als seus versos present.

    Jo vull cantar al desamor
    sensació tant plaent
    quan després del sofriment
    arriba l'alliberació.

    Con un vestit nou de trinca
    estrenes llibertat
    de les cordes t'has lliurat
    el teu cor navega a lloure.

    Cap dogal ferma tes ànsies
    alenes glopades de llum
    tot és més brillant i pur
    surts de la foscor a la vida.

    Com la terra que rep l'aigua
    després de gran sequera
    tendres tiges gran promesa
    d'una nova primavera.

    Tot el cos floreix
    com un gran ramaller
    esclat de colors i flaires
    obert a tots el plaers.

    Viure un amor és una meravella
    però quan es rovella
    quin descans l'alliberament !!!!





  • Zein polita den maitasuna![Ofensiu]
    Ilargi betea | 03-09-2004 | Valoració: 10

    Hola NinniN, maca!

    En primer lloc, moltes gràcies per la teva carta, m'ha fet molta il·lusió pensar que t'has pres la molèstia de reflexionar sobre el meu poema i després escriure'm les conclusions que n'has tret.
    Ja sé que pels meus últims escrits no ho sembla, però jo també sóc una "enamorada de l'amor", el que passa és que per alguna estranya raó, sempre em fixo en la persona equivocada.
    Sóc una noia que quan esta enamorada ho dóna tot, sense pensar en el que vindrà, i massa sovint em trobo que li he donat a algú que no ho merexia, que ha jugat amb mi. Això és el que em va passar l'últim cop, vaig creure en algú que semblava sincer, que deia que m'estimava a tort i a dret, que m'escrivia cançons i poemes, que parlava d'un passat oblidat i un futur millor, en definitiva, que em feia sentir la persona més afortunada del món. Però de sobte es descobrí l'engany i el cop va ser tan fort que em vaig enfadar amb l'amor i amb mi mateixa per ser-ne seguidora. Ara les ferides ja no sagnen, però tot i així camino amb peus de plom per evitar volar massa ràpid cap un món ideal que pugui ser fals, això sí, sense tancar-li les portes a l'amor (això mai!). Sé que si apareix un noi especial me'l creuré com si mai m'haguéssin mentit i m'entregaré tant com ho he fet les altres vegades. Al cap i a la fi, ningú mereix pagar per les malifetes dels altres.
    Em sap greu aquesta imatge que he donat, la de "devota de la verge del desamor" (m'ha agradat aquesta metàfora) perque realment no correspon massa amb el que sóc, el que passa és que tot va passar al cap d'una setmana d'entrar a formar part de la pàgina i és clar, vaig trobar en l'escriptura la forma d'alliberar tot el que duia a dins. I en aquell moment, el que duia era frustació, desengany i fòbia a l'amor.
    També volia puntualitzar una altra cosa, de cap manera prefereixo el desamor a cap dels segons que he estat enamorada, ni tansols quan ja m'havien fet mal. M'agrada sentir les coses, saber que estic viva.
    Bé, només em queda dir que aquell poema el vaig escriure en un moment en que la meva autoestima no estava massa alta i l'optimisme brillava per la seva ausència, però per sort les coses han tornat al seu lloc i ja em sento millor. L'alegria ha tornat!

    Una abraçada que vessa de màgia per una relatista molt especial!

    Tinc ganes de poder-te conèixer!

    Muxu bat!

  • Aquesta web s'està tornat una cosa deliciosa[Ofensiu]
    Tiamat | 03-09-2004

    relats responent altres relats, reptes a uns i altres,... si algú li falta motivació per escriure, que faci una ullada per aquí..!

    m'encanta això, gent!


    La teva carta també m'ha agradat NinniN, tens raó. (perdona que hagi fet servir el teu relat per fer el comentari anterior..). És ben cert, no enamorar-se d'algú perquè tens por a que això et pugui fer mal hauria d'estar prohibit!

    És veritat, l'amor (m'agrada que diguis que no té perquè ser només amor a persones) és una cosa important en la vida de tothom i mai si ha de renunciar, per què qui vol una vida gris si s'ha inventat l'arc de sant martí?

    Una abraçada, i a estimar!

    Tiamat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: