Cercador
Carta a un bon amic
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Estimat amic,
i dic estimat, doncs t'estimo
com es pot estimar un amic,
un amic de veritat,
d'aquells que el temps no separa
encara que el terra acumuli
milers de fulls que dia a dia,
d'aquesta eterna tardor,
van caient dels calendaris.
Avui ens hem retrobat
i ens hem tornat a abraçar
doncs no et podia deixar sol
aquest dia trist i dur
en què has d'entregar a la terra
el cos inert de ton pare.
En què has de fer el cor fort
per fer-li costat a la mare
desconsolada, i tan débil...
En què has d'enfortir l'enllaç
amb els teus gernmans i tiets,
nebots i tants familiars
que duen la mateixa sang
que va donar vida a ton pare.
En què has d'obrir els teus braços
a tants amics d'infantesa
que ,com tu, han anat canviant
però sabies que no et fallarien
per què mai no t'han fallat.
Avui , amic meu,
mentre aquella dolça veu
que ens ha regalat, de Schubert,
un bonic "Ave Maria"
tot fent-nos aflorar
els més íntims sentiments
avui amic meu,
el teu plor, ha estat el meu.
Comentaris
-
molt emotiu[Ofensiu]kleist | 04-01-2011
m'ha agradat Joan, m'ha agradat molt
-
Preferits[Ofensiu]Ginger | 20-05-2010
T'afegeixo als preferits.
-
Llaços que es refermen[Ofensiu]Ginger | 20-05-2010 | Valoració: 9
Aquest poema teu lliga d'alguna forma amb la meva reflexió sobre la mort d'un ésser estimat molt directe. El teu poema, però, és tan bonic perquè referma uns llaços que a voles ,amb els anys, semblen aprimar-se, però només això, de tal forma que una espurna en un moment donat, els referma encara més i hom pren consciència de qui són realment els teus.
Dius que m'has descobert. Gràcies. De totes maneres, en l'actualitat no escrit tant com fa uns anys. Ara em dedico més a la fotografia. Suposo que és una qüestió d'estat d'ànim i ara no em sento tan disposada a exterioritzar sentiments. Al capdevall l'escriptura és quelcom de dins cap a fora; la fotografia, en canvi, és de fora cap a dins i ara em sento més còmoda així. Tinc la referència dels meus blocs al perfil, i gràcies un altre cop pel teu comentari. -
Des del més profund[Ofensiu]Materile | 16-05-2010
Joan,
Gràcies per poder assaborir aquests pensaments tan delicats que surten del més profund.
M'ha semblat un poema preciós, real, dotat d'un gran sentiment que és el que s'escola en aquests moments durs d'una mort que afecta un amic de l'ànima.
A mi m'ha tocat en el més profund, ha estat com si fos una mort molt propera. Crec que has sabut expressar molt bé allò que se sent en un moment tan delicat de les nostres vides, i ho dic en plural perquè per desgràcia sempre ens arriba.
No vull estendre'm més perquè segur que no et diré res de nou; només una cosa...o dues:
A partir d'avui aniré llegint tots els teus escrits (aquest m'ha impactat molt).
No sé si ho faig bé, vull dir: si t'arribarà correctament el que t'escric; no domino aquest espai, en sento perduda. I, gràcies per la teva amistat. M'has animat molt.
Una abraçada,
Materile
l´Autor
424 Relats
2135 Comentaris
445505 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )
i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "
EM TROBAREU TAMBÉ A...
PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...
LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME
EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS
Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat
un petonet
© joan abellaneda i fernández
BIOGRAFIA:
Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.
Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.
Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...
De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan