Cap tallat (Epíleg)

Un relat de: Josep Clínez

(llegiu la introducció, m'ha quedat que ni pintada)

-Mare, el telèfon! - digué el Hiey Toshikame a sa mare.
-Ja va - replicà ella deixant la foto de la seva filla un altre cop al rebedor.

La mare de Nuriko acostà el telèfon cap a les seves orelles i una forta veu d'home digué:
-Ho sentim, senyora Toshikame.

La mare ja en tingué prou amb eixes quatre paraules. Penjà el telèfon i es rendí, de genolls, a plorar desconsoladament. Havien trobat el cos sense vida de Nuriko Toshikame i Joyce Chadley a vores del riu Eufrates, a Iraq. Però, mentre la mare vessava llàgrimes de dolor, Nuriko i Joyce descansaven en pau sabent que, per un sol instant, havien sentit amor.

FI.

Comentaris

  • Shu Hua | 01-03-2005 | Valoració: 9

    Ara penso que m'he descuidat de comentar la primera part. Però no importa, ho puc fer en global, no? Trobo un diàleg fluïd, fresc, i amb sorpreses. Està molt bé que la vida personal d'ells es vagi destilant a poc a poc, el que semblava una parella normal es va tornant una parella "normal". A canvi, m'hi falta humor, en contra de l'altre comentari, més ironia, menys sentiments. Crec que més contundència en la ironia i el surrealisme el faria més critic. Has fet bromes amb els escarabats, doncs seguir per aquí. No sé, potser una preocupació de la noia pel seu pentinat, si li tallen el cap... coses així, ironia sense pietat.
    Quant el final, a mi no em sembla nyonyo, els contes s'han d'acabar d'alguna manera i està bé que s'equivoquéssin i la mare els trobés a faltar... i que sentissin amor una vegada. Diuen que en aquests moments sents la vida amb més claretat.
    Es una idea original i bona, i crec que el guió acabat serà fàcil de llegir.
    Una abraçada
    Glòria

  • Shu Hua | 01-03-2005

    Ara penso que m'he descuidat de comentar la primera part. Però no importa, ho puc fer en global, no? Trobo un diàleg fluïd, fresc, i amb sorpreses. Està molt bé que la vida personal d'ells es vagi destilant a poc a poc, el que semblava una parella normal es va tornant una parella "normal". A canvi, m'hi falta humor, en contra de l'altre comentari, més ironia, menys sentiments. Crec que més contundència en la ironia i el surrealisme el faria més critic. Has fet bromes amb els escarabats, doncs seguir per aquí. No sé, potser una preocupació de la noia pel seu pentinat, si li tallen el cap... coses així, ironia sense pietat.
    Quant el final, a mi no em sembla nyonyo, els contes s'han d'acabar d'alguna manera i està bé que s'equivoquéssin i la mare els trobés a faltar... i que sentissin amor una vegada. Diuen que en aquests moments sents la vida amb més claretat.
    Es una idea original i bona, i crec que el guió acabat serà fàcil de llegir.
    Una abraçada
    Glòria

  • Finals...[Ofensiu]
    BlauFosc | 27-02-2005

    M'he llegit aquest, però abans m'he llegit el 50. Primer de tot jo l'acabaria sense l'epíleg, això per diverses raons:

    1- el final del 50 és un final obert, això vol dir que els pessimistes veuràn la mort i els optimistes la vida. Per això és preferible.

    2- El final d'aquest (51) és innecessari. Som en un mon que ja no té veritats inmutables i per tant tampoc té principis ni finals solids. Les bones noticies d'avui es poden convertir en els desastres del demà.

    3- Personalment penso que és "nyonyo" aquest final. Però això és una opinió personal absolutament discutible.

    Pel que fa al relat en general (50+51), sembla com si t'haguéssis donat pressa. El tema dona per molt més i sembla que ho saps. Potser ho voldràs bolcar tot al guió (t'he llegit al fòrum).

    Però, en general, m'agrada.