Cap al mar

Un relat de: joanaisabel
Passejo pel carrer de les emocions.
Com l´aigua que s´escapa de la font,
avanço sense pressa,
no vull perdre´m ni un instant.
Sóc, una a una, totes les gotes
que omplen la bassa dels nenúfars.

Va ser ahir que vaig esperar endelida
un cos erm per hidratar.
Avui estic plena a vessar
com ahir, com abans d´ahir, com abans d´abans d´ahir,
i he sentit el mar on anar a desembocar.
El vent m´ha portat la seva brisa
i les ones se m´enduen a la immensitat de l´ aigua salada.
Jo que era aigua d´una petita bassa dolça,
sóc, ara, mar d´ immensitat blava.

Febrer del 2010

Comentaris

  • Gràcies [Ofensiu]
    Prou bé | 30-05-2023

    Per haver recuperat aquests poema i haver-ho compartit aquí!
    Amb total cordialitat

  • Gràcies [Ofensiu]
    joandemataro | 29-05-2023 | Valoració: 10

    per la teva visita i comentari al meu poema. Ja veus com, sense conèixe'ns, hem escrit dos poemes que conflueixen en moltes coses.

    Et felicito pel teu bell poema. Un plaer compartir.
    Salutacions des de Mataró
    Joan

  • Boniques expressions [Ofensiu]

    M'agraden molt algunes expressions com ara que ets totes i cadascuna de les gotes...i sí, tots acabem essent part d'aquest mar .
    Felicitats pel poema.

  • Parla una gota[Ofensiu]
    Atlantis | 24-05-2023

    d'aigua. De lla bassa al mar. M'ha agradat.

  • Excel.lent[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 23-05-2023

    Un bell poema. Una metàfora que transmet molta força. Digne d'un bon poeta.

    Preciós.

    Salutacions.

    Rosa.

l´Autor

joanaisabel

4 Relats

9 Comentaris

693 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor