Cap al mar

Passejo pel carrer de les emocions.
Com l´aigua que s´escapa de la font,
avanço sense pressa,
no vull perdre´m ni un instant.
Sóc, una a una, totes les gotes
que omplen la bassa dels nenúfars.

Va ser ahir que vaig esperar endelida
un cos erm per hidratar.
Avui estic plena a vessar
com ahir, com abans d´ahir, com abans d´abans d´ahir,
i he sentit el mar on anar a desembocar.
El vent m´ha portat la seva brisa
i les ones se m´enduen a la immensitat de l´ aigua salada.
Jo que era aigua d´una petita bassa dolça,
sóc, ara, mar d´ immensitat blava.

Febrer del 2010