Benzina

El foc travessa les seves pupiles
i quan es posa en els meus ulls es calma.
No s´apaga, no, es calma.
Em dona alè, em somriu,
em sacseja i em desperta.
Em diu maca i jo somric,
li donc calma.
Ell em vol i jo el vull.
Ell s´encega i jo em marceixo?

Ens trobarem a l´hora punta del dia,
les dotze marcava el rellotge de sol..
Ell, molt a punt per fer mal
i jo, òptima, per sanar ferides.
Res de greu, tot perfecte:
un refresc pel meu company
i per mi unes gotes per salpebrar
la dolçor de la meva ànima.

Febrer del 2010