Ressona

Un relat de: joanaisabel
Ressona allò que t´arriba al cor. Allò que et fa sentir un sentiment plaent de coneixença íntima, propera, essencial. Molt teva. Un sentiment que et provoca una imatge, una figura, una metàfora, un color, un caminar, un estar present, un estar absent. Una carícia, un gest, un animal, un vegetal, una flor,... i un llarg etzètera.

Valora el què et ressona, segueix-ho, investiga-ho, apropa-t´hi més, amb respecte, no saps encara de què es tracta ni poder ho sabràs mai. Apropa-t´hi amb molt de tacte, amb amor, amb admiració. És un camí a seguir.

Quan alguna cosa o algú et sona, et sona al cap, al pensament. L´has vist en algun lloc que poder no saps ubicar. Quan alguna cosa o algú et ressona, et ressona al cor, a dins la capsa de llumins, que fa que s´encengui un petit foc. Un petit foc que encén les ganes de viure. De tú, depèn, mantenir-el viu i... avançar, obrint les teves branques i cremar.


Comentaris

  • Ressonar[Ofensiu]

    Sonar i ressonsar... L'ànima si que sap, té intelil·lencia emocional i ės vibracionall. Aquest poema no ho exposar manera mės perfecta.

  • Reflexió [Ofensiu]
    Prou bé | 04-06-2023

    Que sona i ressona! Un pensament treballat, però també sentit.
    Amb total cordialitat

l´Autor

joanaisabel

4 Relats

9 Comentaris

562 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor