Cançó de l´Ondina

Un relat de: prudenci

Començant a esgranar música
Del meu cor amb l´ilusió
D´entonar-la a la mar blava
De la meva Costa Brava
Tal com si mariner fos,
Em deixo dur per l´ondina
Que canta amb sa veu divina
Cançons de sal i d´amors:
" Bell mariner que en ta platja
Varat ets en un racó
Vessant música a l´oratge
Com si vessessis ton cor,
Endinsa´t en la serena
Mediterrània que mor
I amb ta música desperta
Ses aigües, que amb els meus mots
Desvetllo platges desertes
Perquè tornin a ésser certes
Les llegendes dels amors
Que forjaren la serena
Plana a l´Empordà joliu
Del bell cant de la sirena
Dessota la lluna plena
Que al pastor del mont somriu.
Jo, ondina de ta platja
Vull donar-te el meu conhort
Perquè la musica dringui
Al teu cor, i el meu obtingui
L´alegria de l´amor.
Cantem junts una tonada
En què la platja i l´onada
Puguin retrobar un sol cor
Quan el mar de plata signi
En la l´or de sorra el designi
De foraguitar la mort."
Així l´amor, com l´onada -vaig meditar sense alè-
Banya la platja sagrada amb el seu suau vaivé
Del cor amant que ja tingui amor, i d´ell es mantingui,
Car no va al cor que no en té.







Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: