Camins

Un relat de: silvia_peratallada

Camines
inventes
Camines
i despertes sensacions al teu voltant
Camines
i no vols parar mai
Camines
i de sobte algú t'hi acompanya
Camines
i necessites la mà de l'acompanyant
Camines
i vas formant part de la Terra
De sobte t'atures
no saps què ha passat
tornes a estar sola
i no tens destí
Ja no saps ni on anava el camí.

Comentaris

  • Sembla[Ofensiu]
    Melcior | 19-11-2006

    com si ens copiesim el títol, estàs en forma com sempre.
    Endavant.

  • Sempre caminant, sempre endavant, amb el cap alt. mirant de frente i sumiant. :-)
    Un petonet. Pilar

    P.D. Els protagonistes del poema: Sentiments enllaçats. Son els meus pare.

  • Espero..[Ofensiu]
    Dreams | 10-11-2005 | Valoració: 9

    Molt guai! M'ha agradat! ^^
    I espero que trobis de nou el camí i segueixis! ^^

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    Lavínia | 10-11-2005 | Valoració: 10

    l'estructura del poema que trobo molt aconseguida, ja que la lletra en negreta es pot llegir sola, és a dir deixant a un costat la normal i després fer-ho conjuntament.

    La tècnica és bona, però el contingut també:
    Sempre caminem, però hi ha un moment que ens hem d'aturar de manera real o introspectiva.

    Molt bé. Felicitats.

    Lavínia

  • camins[Ofensiu]
    edgar naúj | 10-11-2005 | Valoració: 9

    Camines per un cami, sola. A mesura que avances s'afegeix gent; continues i aquesta gent desapareix per deixar lloc a d'altra. N'hi ha que s'hi queden, però la inèrcia del camí obliga a que només ho faci qui realment és ben agafat al nostre cor. Els camins adopten diferents paisatges, són com quadres en els que vivim ignorant que tant sols figurem en ells. Si m'ho permets et traspaso una meditació que vaig fer en el mig del mar: " Som tant insignificants i tant pretenciosos alhora..."
    Petons.

  • ens perdem i ens retrobem...[Ofensiu]
    ROSASP | 10-11-2005

    El camí sempre segueix, però molts cops no el podem o no el sabem veure. Agafem dreceres que ens confonen, travessem camps plens d'esbarzers i pedres, ens perdem dins del bosc i a la fi quan som capaços d'escoltar aquella veu que ens fa de brúixola, fins i tot amb els ulls tancats podem trobar de nou aquell camí esperançat que ens il·lumina...

    Un poema preciós que m'ha arribat un dia on tinc el camí tallat per obres.

    Petonets i gràcies!

  • Es molt Guay![Ofensiu]
    cassigall blau | 10-11-2005 | Valoració: 10

    EEEEEEEiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!
    No t'aturis, no t'aturis!

    Quan un va en el cami, cami,...no es pot aturar, dons serias pell!

    Salut i...!

  • somiant camins...[Ofensiu]
    abraham | 10-11-2005

    I després de tot,
    sembla que sols quedi el record...
    Però queden els somnis...
    i el destí es torna altre cop clar
    daurat i lluminós...
    tansols es qüestió d'esperar
    es qüestió d'esperança!

    Quina paraula més bonica...
    potser res sigui etern
    exepte ella mateixa...

    Endevant bonica!
    Cuida't i escriu fragments de vida.... sempre!

  • Woooo[Ofensiu]
    NoKia | 10-11-2005

    Preciós silvia_peratallada!!! Molt macoooo!! Felicitats, m'ha agradat molt :D
    Petons!

    NoKia

  • Ho he fet gràcies a tu !![Ofensiu]
    jmgg | 10-11-2005 | Valoració: 10

    No et conec
    No se qui ets
    No se on vius
    I en prou feines se el teu nom
    Però seguiré caminant
    Sol o acompanyat
    Que mes dona
    El difícil es el camí



    Sempre endavant companya

    Una abraçada

    Josep Mª

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

552034 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com