Camins

com si ens copiesim el títol, estàs en forma com sempre.
Endavant.

Sempre caminant, sempre endavant, amb el cap alt. mirant de frente i sumiant. :-)
Un petonet. Pilar

P.D. Els protagonistes del poema: Sentiments enllaçats. Son els meus pare.

Molt guai! M'ha agradat! ^^
I espero que trobis de nou el camí i segueixis! ^^

l'estructura del poema que trobo molt aconseguida, ja que la lletra en negreta es pot llegir sola, és a dir deixant a un costat la normal i després fer-ho conjuntament.

La tècnica és bona, però el contingut també:
Sempre caminem, però hi ha un moment que ens hem d'aturar de manera real o introspectiva.

Molt bé. Felicitats.

Lavínia

Camines per un cami, sola. A mesura que avances s'afegeix gent; continues i aquesta gent desapareix per deixar lloc a d'altra. N'hi ha que s'hi queden, però la inèrcia del camí obliga a que només ho faci qui realment és ben agafat al nostre cor. Els camins adopten diferents paisatges, són com quadres en els que vivim ignorant que tant sols figurem en ells. Si m'ho permets et traspaso una meditació que vaig fer en el mig del mar: " Som tant insignificants i tant pretenciosos alhora..."
Petons.

El camí sempre segueix, però molts cops no el podem o no el sabem veure. Agafem dreceres que ens confonen, travessem camps plens d'esbarzers i pedres, ens perdem dins del bosc i a la fi quan som capaços d'escoltar aquella veu que ens fa de brúixola, fins i tot amb els ulls tancats podem trobar de nou aquell camí esperançat que ens il·lumina...

Un poema preciós que m'ha arribat un dia on tinc el camí tallat per obres.

Petonets i gràcies!

EEEEEEEiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!
No t'aturis, no t'aturis!

Quan un va en el cami, cami,...no es pot aturar, dons serias pell!

Salut i...!

I després de tot,
sembla que sols quedi el record...
Però queden els somnis...
i el destí es torna altre cop clar
daurat i lluminós...
tansols es qüestió d'esperar
es qüestió d'esperança!

Quina paraula més bonica...
potser res sigui etern
exepte ella mateixa...

Endevant bonica!
Cuida't i escriu fragments de vida.... sempre!

Preciós silvia_peratallada!!! Molt macoooo!! Felicitats, m'ha agradat molt :D
Petons!

NoKia

No et conec
No se qui ets
No se on vius
I en prou feines se el teu nom
Però seguiré caminant
Sol o acompanyat
Que mes dona
El difícil es el camí



Sempre endavant companya

Una abraçada

Josep Mª