Cercador
Camins
Un relat de: silvia_peratalladaCamines
inventes
Camines
i despertes sensacions al teu voltant
Camines
i no vols parar mai
Camines
i de sobte algú t'hi acompanya
Camines
i necessites la mà de l'acompanyant
Camines
i vas formant part de la Terra
De sobte t'atures
no saps què ha passat
tornes a estar sola
i no tens destí
Ja no saps ni on anava el camí.
Comentaris
-
Sembla[Ofensiu]Melcior | 19-11-2006
com si ens copiesim el títol, estàs en forma com sempre.
Endavant. -
La Banyeta del badiu | 11-11-2005
Sempre caminant, sempre endavant, amb el cap alt. mirant de frente i sumiant. :-)
Un petonet. Pilar
P.D. Els protagonistes del poema: Sentiments enllaçats. Son els meus pare. -
Espero..[Ofensiu]Dreams | 10-11-2005 | Valoració: 9
Molt guai! M'ha agradat! ^^
I espero que trobis de nou el camí i segueixis! ^^ -
m'ha agradat[Ofensiu]Lavínia | 10-11-2005 | Valoració: 10
l'estructura del poema que trobo molt aconseguida, ja que la lletra en negreta es pot llegir sola, és a dir deixant a un costat la normal i després fer-ho conjuntament.
La tècnica és bona, però el contingut també:
Sempre caminem, però hi ha un moment que ens hem d'aturar de manera real o introspectiva.
Molt bé. Felicitats.
Lavínia -
camins[Ofensiu]edgar naúj | 10-11-2005 | Valoració: 9
Camines per un cami, sola. A mesura que avances s'afegeix gent; continues i aquesta gent desapareix per deixar lloc a d'altra. N'hi ha que s'hi queden, però la inèrcia del camí obliga a que només ho faci qui realment és ben agafat al nostre cor. Els camins adopten diferents paisatges, són com quadres en els que vivim ignorant que tant sols figurem en ells. Si m'ho permets et traspaso una meditació que vaig fer en el mig del mar: " Som tant insignificants i tant pretenciosos alhora..."
Petons. -
ens perdem i ens retrobem...[Ofensiu]ROSASP | 10-11-2005
El camí sempre segueix, però molts cops no el podem o no el sabem veure. Agafem dreceres que ens confonen, travessem camps plens d'esbarzers i pedres, ens perdem dins del bosc i a la fi quan som capaços d'escoltar aquella veu que ens fa de brúixola, fins i tot amb els ulls tancats podem trobar de nou aquell camí esperançat que ens il·lumina...
Un poema preciós que m'ha arribat un dia on tinc el camí tallat per obres.
Petonets i gràcies! -
Es molt Guay![Ofensiu]cassigall blau | 10-11-2005 | Valoració: 10
EEEEEEEiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!
No t'aturis, no t'aturis!
Quan un va en el cami, cami,...no es pot aturar, dons serias pell!
Salut i...! -
somiant camins...[Ofensiu]abraham | 10-11-2005
I després de tot,
sembla que sols quedi el record...
Però queden els somnis...
i el destí es torna altre cop clar
daurat i lluminós...
tansols es qüestió d'esperar
es qüestió d'esperança!
Quina paraula més bonica...
potser res sigui etern
exepte ella mateixa...
Endevant bonica!
Cuida't i escriu fragments de vida.... sempre! -
Woooo[Ofensiu]NoKia | 10-11-2005
Preciós silvia_peratallada!!! Molt macoooo!! Felicitats, m'ha agradat molt :D
Petons!
NoKia -
Ho he fet gràcies a tu !![Ofensiu]jmgg | 10-11-2005 | Valoració: 10
No et conec
No se qui ets
No se on vius
I en prou feines se el teu nom
Però seguiré caminant
Sol o acompanyat
Que mes dona
El difícil es el camí
Sempre endavant companya
Una abraçada
Josep Mª
Valoració mitja: 9.6
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581689 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....