calidoscopi

Un relat de: mharta

[Aquella nit va regirar la seva cova de vidre
Creient que l'endemà venia el mar.
Va viure un dia sense aigua
I va sobreviure'n un altre amb el baf que recordava.
El dia després ja va morir.]

Va trobar una peixera eixuta a l'inrevés,
Només un peix que era taronja i ara és negre
Devorant l'única gota,
Allargassant l'últim alè...
"De seguida morirà".

Tots els gemecs ja s'han fet pols.
Només resta un somriure desencaixat
I el prodigi d'una llàgrima intermitent.
Un mirall
I una vida a contratemps.

Comentaris

  • m'ha costat molt[Ofensiu]
    socjomateix | 15-02-2006 | Valoració: 10

    entendre'l! em sembla que finalment ho he aconseguit. I m'ha encantat. Reconec que el vaig llegir quan el vas publicar i no em va dir massa cosa però, no sé per què, m'han vingut ganes de tornar-lo a llegir i és com si l'hagués descobert de cop. Pot ser que sigui un poema invertit?