Cafè amb llet[r][e][s]

Un relat de: Cirerot

Les paraules cauen en cascada sobre la taula i dins la tassa de cafè encara mig plena, ja no cal sucre per endolcir aquest moment.
Mirant aquests ulls àvids i expressius m'adono de sobte que he perdut el fil. Inútilment busco entre l'escampall de lletres i faig un glop llarg provant de trobar algun mot mig dissolt.
Bingo, heus aquí algunes lletres grumoses, (m)...(h)..(ed)...(e)...(xt)...(od)..(e)...(r)
Ja ho tinc!: [M'he-deixat-el-moneder].
M'aixeco amb dificultat, emocionat i ebri de tanta poesia. Em recolzo sobre la barra i crido la cambrera amb gest distret.
- Quant és?
- Ho cobro tot junt?
- Sí, si us plau.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer