Cada nit fosca

Cada nit era freda, l'aire fresc em visitava cada nit.Totes les nits eren fosques, no hi havia llum.Tan sols els raigs emesos per la lluna, aquell petit punt dins l'univers.El cel estaba vestit d'estrelles que guaitaven i em miraven.Aquell cel negre era com un camp de flors, però que teníen llum i feien que la nit no fós tan oscura.Allò era l'únic que em feia companyia, no tenia ningú més.El so dels mussols m'acompanyava cada vespre, i el rumor de les fulles dels arbres m'informava que el vent s'havia aixecat.També sentía com cruixien les branques, i el renou dels ocells que sercaven un lloc on pasar la nit.Aquella nit fosca, oscura, sola.Una nit silenciosa i tranquil.la.Totes les nits eren així, des de que tu no hi eres.Tot em pareixia estrany sense la seva presència.Les nits mai m'havíen parescut tan tristes sense ell al meu costat.La soletat formava part de mí, ara ella era la meva companya, la que cada nit em venia a visitar.Les nits ara em semblaven més fosques, sense ell que il.luminés el cel oscur.