Cada festa, puntualment tard a missa

Si la pressa amb que avui tots vivim fos un virus, podríem dir que és el virus que mata més gent.
Quan contemplo com marxa neguitosa l´agulla marcant els segons del rellotge de polsera, penso en Cronos, del déu dels temps, que devorava els seus fills.

Avui tothom corre.
No som mai on som, sinó que, amb el pensament, sempre som més enllà d´on som.
Vivim angoixats per un ritme trepidant de treball, imposat per aquesta cultura. De fet, deixeu-me dir que, un día, a Buenos Aires, on vaig viure un temps, el conductor d´un taxi que vaig agafar, com que es posava furiós per un embús i jo li vaig dir que no s´hi amohïnés, em va contestar: "Sou el primer client que porto que no té pressa".

En una escena de la pel.lícula FORREST GUMP, el protagonista es posà a córrer perquè sí, i quan es girà, s´adonà que tothom corría al seu darrere. Forrest fa la paròdia de les actuals corredisses y presses.
Avui tothom sembla tenir por d´arribar tard o alguna banda, menys quan es tracta d´anar a missa el diumenge, on alguns i algunes sempre arriben puntualmente tar cada festa.
Tallo aquí, perqué suposo que el lector deu tenir pressa i jo, en cinc minuts, he de baixar a la sagristia, revisar el misal, els llibres de lectures i sortir a l´altar a dir missa.
Vaig tard, com sempre. Com tothom…


Mn. Pere Campàs i Bonay