busco llàgrimes

Perquè et veig en cada somriure de la gent que passa. Perquè et sento en cada olor que respiro. Perquè t'escolto en cada cop d'aire que el vent em porta. Perquè cada una de les meves llàgrimes et recorda i dolçament et plora recordant-te incansable.

Busco llàgrimes per poder-te pensar sense tristesa, per poder recordar-te amb un somriure i així poder sempre pensar-te.

que vagi bé
ens veiem,
Gemm@

aquest dolor que desprèn el teu poema....és com si m'hagués entrat a dins...i m'ha portat alguns records. Mira, a vegades creus que no sortiràs del pou on has caigut, però no és veritat. Fa falta temps...però tot arriba, i sinó, pensa que després de la nit (foscor), neix el dia (la llum). Per a alguna cosa serà, no?
Pensa que tot passarà, i que allò que passarà serà bell....i si les llàgrimes surten, doncs que surtin!!

Ànims!!

Una abraçada molt forta,
AtzaVaRa

Cora és primera vegada que et llegeix, i aquests poema neix d'un dolor molt intens. Jo també t'ofereix un lloc on poder-te escoltar i parlar com i quan et vingui bé: jkeops@hotmail.com.
Tinc un poema que a lo millor t'aniria bé en aquets instants és "Jo et portaré la Llum" si et ve de ganes llegi'l i anims, que sempre després de la foscor de la tempesta resorgiex el sol.
Una aferrada pel coll
Josep

gràcies pel teu comentari... semblaves més contenta, oi?
si la lluna no et feia cas... jo puc fer d´intermediari... allà és com casa meva je je je... i el pacte el podem fer entre tres, TU, la lluna i jo... je je je
petons una altra vegada i una abraçada i... ja ho saps... ho diu més avall, en l´altre comentari meu! wapíssima!!!!!

d´una vegada... perquè dins, com dius tu, fan mal... el silenci i els records empresonats... fereixen més... cal parlar, vomitar i plorar... encara que sigui des d´una teulada de Cadaqués... no et desesperis, cora... el temps...(que costa tant de passar, de vegades ) t´ajudarà a sorir d´aquest pou fosc... i una llum blanca i nova... il-luminarà nous camins per a la teva ànima estimadora i dolguda...
si vols... tens un lloc on pots plorar i parlar tot el que vulguis sense por de molestar Capdelin@hotmail.com ... ja sé que jo no sóc ELL... però de vegades un nou amic... pot ser un caminet humil per retrobar-lo o acabar-lo d´oblidar quasi del tot... ja saps... sempre al teu costat... pensa que tothom ens hem trobat així alguna vegada i... encara que no t´ho sembli... sempre es pot sortir d´un pou, per més profund que sigui... si hi ha una mà amiga que t´ajuda...
no sé si el relat és autobiogràfic o no... si ho és... doncs ja saps el que t´he dit... estic amb tu sempre que vulguis...
un ptó i una forta abraçada d´un amic que estàs a la voreta del pou...