La Lluna

Un relat de: cora cadaqués

Desitgo que arribi la nit,
i veure la teva ombra reflexada al meu costat.
Poder està hores i hores observant-he
Poder parlar amb tu sobre el meu amor.
Però una bola de foc neix,
neix perquè tu puguis marxar, lluny de mi
i jo confesso que m'enfonso
espero impassient la teva arribada
que em vinguis a trobar i em diguis:
vine amb mi, torna a ser meva.
Jo neguitosament diré que sí.
Passaran hores, minuts, segons
Però tornaras a marxar
Com sempre i em quedare sola.
Hi hauran dies que no et podré veure
I em sentire malament, em preguntare :
On has marxat? Perque estas tan lluny de mi?
Però les preguntes s'en aniran amb el vent
Perquè quan tornis ja no em vindras a buscar
Seran altres dies, dies que el passat no t'importarant
Perquè hi haurà algu altre que et necessitarà
M'hauré d'oblidar de tu
Això em farà mal perquè :
Com podré passar les nits sense la tava llum ?

Comentaris

  • Igual[Ofensiu]
    Biel Martí | 17-09-2004 | Valoració: 8

    Igual que moltes altres persones, aquest escrit s'identifica amb tot el que em sentit tots alguna vegada i, per trist que sigui, qui no hi hagi sentit és més desafortunat encara. Hi ha algunes faltes d'ortografia, però no resten.

    Biel.

Valoració mitja: 8.67

l´Autor

Foto de perfil de cora cadaqués

cora cadaqués

13 Relats

51 Comentaris

27119 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
uff que podria dir de mi
tot va començar un 13 d'octubre del 1986 quan neixia una cadaquesenca ben divertida.
que des de llavors no ha parat de donar guerra!!

A us convido a donar una volta pes meu poble, és diferent a ses altres i si podeu sempre i trobareu a gent que encara parli el salat , aqui com jo :)

Viu-lo ara que el present no torna sempre de cares!!