Unes llàgrimes pel meu amor

Sentada a la teulada, mirant l'horitzó
penso en les nits que estavem junts.
Però unes llàgrimes neixen,
neixen de melancolia, desconcert
perquè recordo com desapareixia la teva escalfor.
Quan em despertava, per uns instants
pensava:" sí encara i és."
Però no era així, i m'aterrotitzava
pensar passar aquells moments sense ell.
Em deia que era com una roca
prou forta per esperar-l'ho un altre dia.
Però abans que tornés passaven nits
nits de pluja, i cada vegada m'ensonsava més.
Fins que un dia va tornar
sí, aquell dia es va quedar
el meu foc tornava a rebifar.
Però quan es va llevar em va dir:
"s'ha acabat, no hi podem tornar"
jo no vaig poder ni contestar
les llàgrimes quèien sense fi
ja era inútil trobar un nou destí.