Brussel·les

Sortim de la cabina. La interpretació ha anat bé, com sempre. Llàstima que els temes siguin tan avorrits. Tan concrets i específics que costa, només a través d'ells, fer-se una idea de la política real de la Unió Europea. Potser per això tots els que estem per aquí anem uniformats, tots sempre amb el mateix diari sota el braç. En Carlos, també com sempre, ha estat brillant. Aquest noi em posa una mica nerviosa; me l'estimo molt, però tanta perfecció no pot ser real. No l'he vist mai donar un pas en fals. Competim quant a coneixements culturals, i és molt més hàbil que jo per a la vida pràctica.
-Aïna, aquesta nit hi ha una festa, al pis del Max.
-El Max, l'italià? És veritat, és el seu aniversari. No ho recordava. Hi aniràs?
-Clar, i tu també.
-No ho sé, Carlos, estic cansada. I vull anar a Burberrys, hi ha uns modelets preciosos...
-A les vuit et passo a buscar.
No em sorprèn. És així, ell. Sap el que volen els altres sense necessitat que ningú l'hi digui. Em fa un petó a la galta i desapareix.

L'Iu es prepara per la festa d'aquesta nit. En Max l'ha invitat i, encara que no coneix a tothom, pensa que és una bona manera de començar a sortir del seu aïllament. Després de la mort del pare, res ha estat fàcil. Hi va una mica abans, vol ajudar aquest italianini tan encantador. En Max, però, ja ho té pràcticament tot a punt. Té un bon gust increïble, i és detallista fins a la medul·la. Allò que se'n diu un amfitrió perfecte. Ja ha preparat les cloïsses pels voglia -li agrada això de tenir amics tan ben preparats per la vida moderna- i el tiramisú espera a la nevera, al costat d'unes brotxetes de síndria i meló. Delicatessen.

Només veure-la arribar ho sap. No pot deixar de mirar-la, de fet. S'esforça per no ser del tot evident. Aquell perfil grec. Aquelles maneres, aquell estil. Aquella conversa. Es fixa en tot el què fa. Amb qui parla, i sobre quins temes. A poc a poc, però amb una determinació fèrria, s'hi va acostant. El neguiteja la seva familiaritat amb en Carlos. No sap si són parella, i tampoc té massa ganes de descobrir-ho subtilment, no està d'humor per aquesta mena d'operacions sofisticades. Té ganes de desentonar; no vol combregar amb les rodes de molí d'aquesta colla d'snobs.

-Sembleu molt distants.
-Com dius?
-Vull dir, per ser parella, si és que en sou...
L'Aïna i el Carlos no responen. Deixen que segueixi, a veure on vol anar a parar aquest home. Es fa un silenci incòmode.
-Hi ha una mena de 'feeling' entre vosaltres, però una distància, també.
L'Aïna i el Carlos es miren, estranyats dels seus comentaris. En aquest ambient, en aquestes festes, ningú no acostuma a ser tan directe.
-No sé pas què n'has de fer, de si som parella o no, i encara menys dels nostres feelings.
-Ui, ui, ui...ara s'ha empipat. Perdona, noi. Potser és que tu voldries i ella no...
Ara sí que s'ha passat. Els gin tònics i els porros que circulen per la festa no excusen aquests comentaris; això exigeix una resposta d'en Carlos. Molest, enrabiat, a punt de perdre els papers, li etziba la pregunta que el ronda des que ha començat a parlar aquest cretí:
-I tu, què hi fas aquí? Vull dir, qui t'ha invitat?
L'Iu mira fixament l'Aïna i diu
-Vaig a buscar més beguda; en vols?

Aïna
L'Aïna se sent 'epaté'. Qualsevol altre que hagués fet aquesta mena de comentaris hauria merescut el seu menyspreu. ¿Per què no reacciona com sempre? ¿Per què no s'enfada? No ho acaba d'entendre. En comptes d'això, es deixa mirar. Aquella nit se sent diferent. Aquella nit tot sembla especial. Duu el vestit negre curt, i el penjoll de plata.

Iu
Observa aquell nas afilat, les galtes xupades. Ulls blaus, i una pell blanquíssima. El cabell, llarg i negre. Un cos bonic i menut. No és que sigui especialment agraciada; el que l'atreu més d'ella és la seva elegància. Molt prima, d'aspecte fràgil, sembla que s'hagi de trencar en qualsevol moment. Però la seguretat dels seus moviments desmenteix aquesta aparença de debilitat i en sorgeix un contrast que la fa torbadorament atractiva.

Happiness
Aquella era la meva idea de felicitat. L'Aïna i l'Iu als seients del davant del cotxe; ella conduint. Tots dos seguint el ritme de la música, fent petar els dits i movent-se al mateix ritme. El cotxe passava per Grote Markt, eren les quatre de la matinada, tornaven de ballar. L'univers sencer estava dins del cotxe; tot tenia sentit allà dins, no necessitaven res més. Se sentien en sintonia amb tot.