brollant suaument

I guaito.....
Guaito i veig....


Abans que el pilot automàtic s'activi.
Abans que aquell tàlem ,
mestre de la definició i classificació es desperti
Veig més eixampladament

No sols amb els ulls
guaito amb tot el meu cos
íntegrament m'aboco

I veig el que hi ha darrere
De cada petita cosa
En tota la seva totalitat
Veig tota una història latent mutant


Un arbre....

Veig aquella llavor atrapada
En la foscor de la terra
Petita,esguardant, pacient
Planera, sense mestres ni instrucció

Aquella llavor que anat
nodrint-se amb l'aigua
oberta i permeable als elements
brollant amunt calmosa

I veig com anat alçant-se
En jorns de pluja, tempesta i fred
I s'ha fet fort, altiu i formós
En albades brusents, d'escalfor i llum

Sense esventegar-se ni dessecar-se
Indomablement i indolentment
sense colltorçar-se per futurs incerts

Guaito tanmateix branques, fulles
flors i fruits que amorosament regala


I com hi han niuat
Aquells pardals que canten mentre flaquegen
Aquelles cuques, que empapallonaran
Aquelles resines que en flairaran


Em conta fil per randa la seva essència
I m'enamora sa fragilitat i senzillesa


El veig i em veig
humil guaito embadalit
l'encisadora saviesa natural
que em crida a ella inexorablement