Brastias: Proœmium

Un relat de: Odovacar

La vella locomotora porpra es va parar com si no pensés arrencar mai més. Les portes dels compartiments dels vagons menjats pel corc es van obrir sobtadament, tothom estava content d'acabar el viatge que tant llarg se'ls havia fet... avis decrèpits amb escasses pertenences, nens amb americana i pantalons curts intentant despistar les seves mares, que amb el rodet desfet de tant dur-se les mans al cap, els cridaven pels seus noms... "Katrina", "Iannus", "Titus"... "Sunrise".
No podia ser... havia volgut fugir dels records que li diua aquell nom... dels petons que ara cremaven i de les abraçades que ara eren empentes a l'abisme.. volia fugir dels passejos a la lluna eternament plena, dels llençols arrugats per sempre... dels fantasmes del passat. A allí d'on venia tampoc era ric, així que no perdía res intentant començar una nova vida a la gran ciutat...
Brastias viatjava sol al compartiment, va obrir la porta quan el brogit dels viatgers ansiosos d'aire fresc i bones oportunitats s'hagué dissipat, agafà el seu bagul dels somnis i l'arrossegà pel passadís del tren, fins a la porta i allí, sense gaire preocupació, el llançà a l'andana.
Ja estava fet, la seva casa vella havia estat reduida a cendres, de la Sunrise només li'n restaven records i una nova ciutat i nova gent componien un bonic quadre d'abril als seus ulls...

Comentaris

  • Hola ![Ofensiu]
    Carles Malet | 07-02-2006

    El que te de bó RC és que mai deixes de trobar-hi petites sorpreses. Hi ha tal quantitat de relats i d'autors que, al menys per a mi, se'm fa impossible de no trobar de tant en tant alguna relat diferent, algun estil nou.

    He arribat als teus relats després d'un comentari teu, que t'agareixo de tot cor. He fet una llegida a la teva sequència de Brastias, i m'he aturat als teus propis comentaris sobre el personatge. Entenc (crec) la teva posició respecte Bràsties, i que l'empris com a vehicle per expressar sentiments (propis?). Tanmateix, tinc la sensació que Brastias pot arribar a esdevenir un personatge extremadament sofisticat, del qual pot sorgir-ne un relat excepcional en qualsevol moment. Espero que arribi aquest moment.

    Salutacions,

    Carles

l´Autor

Foto de perfil de Odovacar

Odovacar

9 Relats

7 Comentaris

12158 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Neix en una ciutat de províncies qualsevol i des de petit destaca per ésser un nen imaginatiu, que mai para al món real. Li agrada dibuixar mons que no existeixen i que ell s'entesta en que fer al mòn real, en algun mar perdut... Més tard, quan aprèn a dominar l'expressió escrita somia en plasmar aquests mons en paper per a que cadascú se'ls pugui imaginar lliurement, no com ell vol.

Estudia en un col.legi concertat qualsevol, alternativa a l'escola pública de poca qualitat del seu barri i segueix estudiant en una escola secundària concertada qualsevol, per costum i vici.

Sempre ha intentat escriure novel.les però mai se'n ha sortit, manté un blog des del gener del 2004 i va començar a escriure poesia en català i castellà al juny del 2005 arran d'una relació força tormentosa amb una noia de la metrópoli.

I li agraden les galetes de mantega.