Bona nit i calla

Cada matí em desperta una nova sensació,
Un nou esclat emocional inesperat
que al principi em feia com a por.

Un huracà tènue i sensacional
Que ja no em desvetlla del son dolç
I que he acabat trobant normal.

Però aquesta matinada m'ha sobtat
L'absència absurda de qualsevol humor,
Sensació, emoció, percepció ni estat.

No l'hauria pas sabut ben definir
Quan he intentat parlar-ne amb el mirall.
- Tants anys - m'he dit - acabaran així?

Llavors, joiós, he recordat que mai
Havia patit de tanta melangia,
De tanta por barrejada amb esglai.

I m'he adonat que ara tot ja jeu
En l'emoció de la monotonia
Què somiaré demà?

Bona nit i calla, que no són hores
De dir-me que vols que et desperti
Una nova sensació que enyores.