Boja,ben boja (bogeria)

Anava descalça pels carrers, però no tenia fred, la planta dels seus peus eren com una forta sola de cuir, portava una camisola esgarrinxada i el vent gairebé se l'enduia de prima que estava.

Havia embogit, la seva bogeria l'havia tornat insensible, era com una ànima en pena.

Trenta anys controlant els seus sentiments, trenta anys d' humiliacions, trenta anys plorant d'amagat, i, un dia de cop, va començar a sentir sorolls estranys dins el seu cap, la mirada se li va quedar glaçada i el seu cos va caure estabornit , després d'un temps indefinit d'estar arraulida en un racó, es va llevar i sense esma va començar a fugir, i fugir ,i fugir....

Els veïns li donaven vestits i sabates, però ella ho tirava tot, havia perdut la dignitat, i s'hi trobava molt bé així , boja, ben boja, sense home que la maltractes, sense família, sola amb ella mateixa, amb la terra dels jardins, amb els sostre estrellat, amb el vent que se l'enduia sense destí.