Bogeria

Tinc son, els meus ulls s´acluquen damunt el sofà . Sentocom si el front s´em girés del revés. S´apaga la llum, no sé si és un tall elèctric o la meva ment.. De sobte una rialla i una imatge qu´apareix a l´habitació, difusa, com si fóra jo mateix però fòra de mi certament.
M´adormo, somnio en unaltre món, i hi vaig. Es un lloc on jo sóc jove i pinto quadres, i visc amb altre gent que em coneix i tothom m´estima , i em quedo. .
Els peus es van fixant al nou món, primer costa una mica, la ment es fa conscient cada vegada mes i vaig oblidant l´ahir on era infeliç , vell i pobre.
Miro el sol, és imponent en aquest lloc de muntanya on sóc ara.

De sobte, quan ja estic tranqul i sé tanmateix que m´en he anat del meu món, penso si m´auré mort, o estaré inconscient o en coma o boig. Vaig a dormir, i somnio amb la mevea vida anterior que duia fins ara…. Sóc a un sanatori, m´ha agafat un brot esquizofrènic i tota la familia està pendent de mi i dels metges.
Però jo no tornaré més,m em dic tot somniant.

Visc per primera vegada a la vida feliç. M´agraden els quadres que pinto, m´agrada el paissatge i els amics quie em coneixen qui sap de què. M´agrada somnniar i dormo a gust, veient que en l´altre món sóc perdut però ja no hi sóc, només és un somni.

Ara m´agafa són, se m´ acluquen els ulls mentre escric això i el front sembla que em doni una volta i es capgiri. S´apaga la llum… no sé què pot passar, si és la ment o l´instalació electrica. Veig una sombra en l´habitació, com si fóra jo mateix que m´hagués vingut a veure i a recriminar-me qui sap què… i em desperto. Sóc al sanatori psiquiàtricple de metges amb bates blanques ,en observació. Fa vuit dies em va agafar un brot esquizofrènic i em van ingressar l´endemà, no era jo, habia canviat molt i ara ho vivia com un record d´ahir dintre els meus somnis, però era allí.

Els peus s´em van fixar , però la ment no, i em vaig quedar vagant entre dos mons sense esperança. D'això fa cinc anys.

Sóc boig.