Blanc.

Un relat de: escenciadetaronja_

Notava una suau brisa que li amanyagava la galta, veia una llum al final d'on era. Però on era? Estava perdut.
Creia que havia arribat la fi dels seus dies però ara sentia, ara notava el que l'envoltava. El xoc que li havia provocat l'accident l'havia deixat sense sentits. I ara, que començava a tornar, es trobava en algun lloc desconegut per a ell. No hi havia ningú, no hi havia res a que poder aferrar-se.
Sota els seus peus notava roques i sentia dolor. Va intentar caminar però una punxada li ho va impedir. Sentia cada cop més intens aquell dolor. Es va tocar els peus amb una mà. Després la va acostar a la llum que hi havia al fons. La tenia vermella, plena d'un líquid llefiscós: sang.
Tot i amb allò, va seguir intentant avançar. Volia arribar a la llum, ho veia com la sortida d'allà on era. Necessitava fugir. Volia sentir, volia veure, poder parlar. I caminar sense desgarrar-se els peus.
Sentia el terra sota seu desfer-se però les roques seguient clavant-se-li. Va començar a córrer. Les ferides, les esquerdes dels peus, van crèixer rapidíssimament. Cada cop més mal, cada cop més intens, cada vegada més patiment. A cada pas, una ferida més.
Va arribar a la llum quan ja tenia la vora dels pantalons ben roja. Llavors va sortir. Va caure de sobte en un forat blanc. Van córrer imatges davant seu. Els colors daquelles imatges, que es va adonar que formaven la seva vida, van anar barrejant-se amb el blanc del forat.
Li van portar lliris blancs, el seu nínxol va ser un dels més bonics del cementiri i a l'enterrament hi va assistir molta gent.

Comentaris

  • El que és més creïble[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 26-05-2008 | Valoració: 10

    La veritat és que s'ha de sofrir molt en un accident així. Qui no som testimonis vivents d'una cosa així no podem ser conscients del que li passa a la persona en qüestió. Encara que la descripció és molt bona, dubto que una persona en aquestes circumstàncies pugui córrer amb el dolor que tu descrius.
    La mort és molt més creïble i real.

    sergi

  • Bernat J | 06-05-2008

    ei!

    no he tingut temps d llegirme el text però volia contestarte el comentari q mas deixat...

    res, només dir-te que m'ha agradat veure un comentari però haig de dir que no sé si tu si, pro no sé absolutament res de tu! però en fi, q si vols em pots agregar tranquilament al msn;)

    apa, ja parlarem

    cuida't.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de escenciadetaronja_

escenciadetaronja_

19 Relats

49 Comentaris

21781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Mai m'ha agradat haver de posar biografia, com si fós vés a saber qui! Doncs sóc una simple noia normal, amb una vida normal i sense una gran carrera amb la qual pugui escriure una biografia. Només diré que des del novembre del 92, o potser des d'abans, em dic Laura i sóc empordanesa. A partir d'aquí, imagineu-me.

Escric per dir el que no sóc capaç de dir.
Escric per somiar.
Escric per inventar el que no existeix.
Escric per inventar el que vull.
Escric per expresar idees.
Escric per explicar contes.
Escric per disfrutar.
Escric per desfogar-me.
Escric perquè m'agrada.
I escric perquè és part de mi.



escenciadetaronja_