Geniur porqueriós.

Un relat de: escenciadetaronja_

El cel va trontollar i, poc a poc, es va tenyir de negre i va deixar caure gotes; primer poc, després massa. En questió de poques hores, l'aigua ja feia dos pams i la gent s'havia tancat a les seves llars, en família o amb amics, per resguardar-se de l'aigua i del fred d'aquella gran tempesta que semblava que mai hagués d'acabar.
Jo vaig decidir caminar fins on em portéssin les cames. Em feia, en part, il·usió poder-me passejar pel carrers de la ciutat sense que ningú em molestés, malgrat que els peus em pesaven i el corrent m'intentava arrosegar carrer avall.
Al principi vaig trobar estressant haver de lluitar contra la força de l'aigua però al final em va agradar. Em sentia lliure, sola pels carrers de la ciutat, sense cap més valent que s'atrevís a desafiar el corrent. La sobervia em va invair: em sentia la reina de l'univers, la única capaç de seguir caminant en aquelles condicions, la valenta que, malgrat estar sola, era la millor, la que tenia més valor, la més llesta, un geni. La única que no tenia amics ni gent amb qui estar i sobrevivia, la única que estava xopa en una aigua glaçada i sobrevivia, la única que no tenia lloc on resguardar-se de la fred i sobrevivia. Millor que Superman!
Al cap d'unes hores, al deixar de ploure, l'aigua es va anar evaporant i els carrers s'assecaven a poc a poc, deixant que la gent pogués tornar a sortir.
I tothom es trobava amb família o amb amics, tothom content d'haver sobreviscut a aquell diluvi, tothom, qui més qui menys, somrient i tothom, qui més qui menys, feliç.
Va ser llavors quan la sobervia es va convertir en enveja i, inmediatament, en desolació. Vaig obrir els ulls. Havia estat la més valenta, la única capaç d'afrontar la pluja, la única que havia pogut sobreviure sense ningú que l'ajudés. I la que havia tingut oportunitat de fer-ho per no haver tingut a ningú que s'hagués preocupat de si podia prendre mal si se li hagués passat pel cap fer una bogeria com la que vaig fer. Però no, no m'alegrava per no haver tingut a ningú que no m'ho hagués deixat fer. Em vaig adonar de que em sentia, vivia i estava sola.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de escenciadetaronja_

escenciadetaronja_

19 Relats

49 Comentaris

22376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Mai m'ha agradat haver de posar biografia, com si fós vés a saber qui! Doncs sóc una simple noia normal, amb una vida normal i sense una gran carrera amb la qual pugui escriure una biografia. Només diré que des del novembre del 92, o potser des d'abans, em dic Laura i sóc empordanesa. A partir d'aquí, imagineu-me.

Escric per dir el que no sóc capaç de dir.
Escric per somiar.
Escric per inventar el que no existeix.
Escric per inventar el que vull.
Escric per expresar idees.
Escric per explicar contes.
Escric per disfrutar.
Escric per desfogar-me.
Escric perquè m'agrada.
I escric perquè és part de mi.



escenciadetaronja_