Una promesa als records.

Un relat de: escenciadetaronja_

Plovia. Ell tan sols caminava. Avançava a l'inrevés de tothom però anava avançant sense aturar-se. Tampoc sabia on anava, tan sols esperava trobar gent allà on les cames el duguessin. Ningú l'esperava, però tampoc deixava a ningú o, si més no, ningú que pugués notar la seva absència quan ell no hi fós.
Veia cames i peus passejant, alguns corrent. Veia rodes de bicicletes, i de motos i cotxes si inclinava una mica el cap. Però no aconseguia aixecar el cap, com si una força l'empenyés cap a sota, sense deixar-li veure les cares de la gent que caminava a prop seu.
Va intentar treure's allò del damunt que l'impedia alçar el cap però la força era molt poderosa. Llavors preguntà, cosa que no se li havia acudit fer per por a la resposta. Els records li van contestar. Deien que no li deixarien aixecar mai el cap com a manifestació, que estaven farts de ser com eren i que, fins que no els canviés, no el deixarien en pau. Havia de jurar canviar-los, allà on anava seria capaç de fer-ho, n'estava gairebé segur. La intuició el guiava per arribar allà on tot canviaria.
De cop la força sobre les seves cervicals va deixar de fer presió i va poder alçar una mica el cap. Tothom seguia caminant en sentit contrari, ningú anava amb ell, ningú. Ni tan sols la gent a qui més estimava, la gent més important per ell. Tots en sentit contrari. I ell sense poder tornar: havia promés als records que els canviaria . Tampoc hi perdia res, marxant. Ningú s'havia adonat que ho estava fent.

I ara ja és molt lluny, potser ja ha complert la promesa o potser no ha fet encara ni un quart de camí. Ningú sap on va anar, ningú sap quan va marxar i, si no fós pel seu últim escrit al diari, no sabrien ni que volia marxar. Ningú se'n va adonar i, quan ho van fer, l'únic que van fer va ser cridar-li, perquè ho sentís allà on fos, que era un imbécil, l'idiota "de turno".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de escenciadetaronja_

escenciadetaronja_

19 Relats

49 Comentaris

21781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Mai m'ha agradat haver de posar biografia, com si fós vés a saber qui! Doncs sóc una simple noia normal, amb una vida normal i sense una gran carrera amb la qual pugui escriure una biografia. Només diré que des del novembre del 92, o potser des d'abans, em dic Laura i sóc empordanesa. A partir d'aquí, imagineu-me.

Escric per dir el que no sóc capaç de dir.
Escric per somiar.
Escric per inventar el que no existeix.
Escric per inventar el que vull.
Escric per expresar idees.
Escric per explicar contes.
Escric per disfrutar.
Escric per desfogar-me.
Escric perquè m'agrada.
I escric perquè és part de mi.



escenciadetaronja_