Benvingut a casa

Havia passat el cap de setmana a l'illa de Mallorca. No em sabia greu tornar a casa però estaba una mica trist perquè deixava els meus amics Marc i Nívola, que m'havien acollit de meravella i als que tornaria a enyorar sovint fins la propera trobada.

A la terminal del port tot era caos. Havien anunciat mal temps i la gent maldava per canviar els bitllets i ajornar el viatge fins el dia següent. Però molts de nosaltres havíem de tornar a les nostres feines absurdes, a les nostres ciutats-dormitori, als esmorzars raquítics a corre-cuita i a la sagnia de la vida quotidiana.

El catamarà anava ple.

A dins del port l'onatge era fort, però si algú s'hagués imaginat com seria el viatge en alta mar hauria saltat per la borda sense pensar-s'ho dues vegades.

Ni tan sols havíem sortit a mar oberta quan la majoria de passatgers van començar a vomitar ininterrompudament i gairebé a l'uníson. Els membres de la tripulació no donaven a l'abast per poder atansar prou bosses als passatgers. Molts d'ells vomitaven diverses vegades a la mateixa bossa fins que es trencava, n'hi havia que ni tan sols sabien obrir les bosses i vomitaven sobre la base tancada. Al cap de cinc minuts el terra del pati de butaques era ple de vòmits i la pudor era insuportable.

Hi havia un munt de nens que venien de disputar un torneig infantil, alguns amb les botes de futbol encara posades. Després de buidar l'estómac la majoria restaven exhausts a les seves butaques i la tripulació els conduïa a la part de darrera del vaixell, on la inèrcia i els sotracs eren menys violents.

Els adults eren una altra cosa. Costava de creure. La gent perdia els nervis amb extrema facilitat i a mi em bullia la sang només de pensar-ho. N'hi havia que ploraven i molts d'altres que semblaven morts: espantaocells de cera, inerts sobre els seients, amb accessos sobtats de nàusea i gemecs involuntaris. La tripulació també sel's enduïa cap a darrera tan aviat com podien. Els casos més greus els portaven fins algún racó una mica net i els feien estirar a terra.

A la moqueta sembrada de vòmits calia afegir les quatre papereres de metall arrencades de les parets a banda i banda del bar i les ampolles i vasos rodant pertot arreu… en algun moment del viatge vaig poder anar al lavabo i us estalviaré l'escena.

Vam arribar a Barcelona cap a les sis o les set de la matinada. Per alguna raó ningú m'esperava allà. Vaig recordar que hauria d'haver trucat a la meva germana. No vindrà d'aquí, vaig pensar.

Quan el destí d'un home depèn d'una trucada perduda alguna cosa grinyola.

Cirerot és un pirata, Cirerot no és un nàufrag.

Vaig arribar fins a Colom i vaig anar pujant rambla amunt. Feia un vent gèlid i estava a punt de ploure.

Sempre havia pensat que a les grans ciutats hi havia bars oberts a qualsevol hora i pertot arreu però jo no en veia cap. En un quiosc vaig trobar una màquina expenedora de tabac. Els ‘pakis' estan en tot.

- Voulez vous un peu de 'shit' monsieur?.

- Ducados c'est tout, merci.

Vaig entrar al metro i vaig recórrer un munt de passadissos fins que, d'alguna manera, vaig arribar a Passeig de Gràcia: L3 cap a Sants.

Estació de Sants. Els trens ja no es diuen com abans. ADIF, STAR… sigles incomprensibles per a mi. El món gira, Cirerot, observa i aprèn, tu ets un pirata, tu no ets un nàufrag.

Compro el bitllet correcte. Compro un bolígraf. Entro en una cafeteria i m'assec a esmorzar. No he menjat res d'ençà que vam dinar, el dia anterior, a Port de Sóller. Em deixo portar per la nostalgia: cafè i ensaimada.

Viatjo en un regional de seients durs. S'atura a cada estació merdosa al llarg de 120km. Escric alguna cosa i dormo a estones. De tant en tant miro per la finestra del vagó.

M'adono que som a l'Empordà. Conec aquesta terra. El cel és més blau, el verd és més intens, els boscos semblen menys llòbrecs. Els prats i els camps sembrats destil·len vida i les muntanyes de l'Albera, tan properes, prenyen d'harmonia el paissatge.

Cirerot, tu no ets un poeta.

Agafo el farcell i baixo del tren.

Tramuntana. Ve de les muntanyes, freda i lacerant. M'ho diu a la seva manera, tosca, seca i punyent, molt vívida: Benvingut a casa Cirerot.