Béns i heretatges

Un relat de: Lavínia

Per al Roger i la Gemma

No deixo petja,
així els amors que passen
se'n duen els plaers
i aquella llàgrima,
que rodolà lleugera.

Deixo, però,
la millor cosa que tinc:
la serenor
d'una bona conversa
i una rialla vera.

Per als meus fills,
que són ma vida plena,
els deixaria
el que no tinc a l'abast:
l'encanteri feliç

de tota llibertat

Encara, però,
més la llum que il·lumina,
voldria donar-los
l'instant de lucidesa

que val tota una vida
de pau sincera.

I, creieu-me,
no crec en cap més riquesa!!

Comentaris

  • cap més riquesa[Ofensiu]
    quetzcoatl | 16-08-2005 | Valoració: 10

    No podria afegir res més a aquest gran tresor i als tresors dels comentaris, que un altre gràcies (per sentir, per viure, per escriure) i un somriure.

    Magnífic.

    Ah, i una abraçadassa!

    m

  • uauau!!![Ofensiu]
    Capdelin | 09-07-2005 | Valoració: 10

    parlar d'heretatges i no parlar de matèria, de riquesa, de béns, de cases, de diners... fantàstic, quina exquisitesa...
    parlar de llum, de serenor, de lucidesa, d'absència d'odis i rancúnies, de pau, de llibertat, d'encanteri, de somriures i converses... quina riquesa!!!
    això els notaris no saben el que és...
    m'has deixat sensibilitzat i emocionat... són les riqueses que poden estar a l'abasts de tothom per pobres que siguin o potser... a l'abast de... molts pocs?
    una abraçada!!!

  • L'herència emocional[Ofensiu]
    Jofre | 01-07-2005

    Lavínia,

    Ets una crítica literària excel·lent.
    Al meu modest entendre, això, normalment (i en el teu cas és així) va lligat a una bona i sòlida trajectòria en el camp de l'escriptura.

    Interpretes molt bé el que llegeixes.
    He de dir-te, tanmateix, que tant tu com jo sabem què és travessar el llindar del no-res més absolut.
    No he triat el teu poema "Béns i heretatges" sense motiu.

    Ja em diràs si hi estàs d'acord, Lavínia.
    Però la teva actitud positiva, crítica i reflexiva, aconsegueix insinuar que potser caldria introduir noves accepcions als mots "béns" i "heretatges".
    El teu poema és un insinuació reeixida per descarregar el valor crematístic d'aquestes paraules, i convertir-les en més pròximes a l'àmbit de les emocions.

    Personalment, opinio que el millor que pots heretar és en vida; i és, precisament, tot allò que llegues emocionalment als que t'envolten, el més valuós.

    És un exercici complex, però en el que tu hi estàs avesada. Així que somriu, que, TU ets el bé més preuat i el millor dels heretatges.

    T'he malinterpretat? sóc un ingenu?

    Salutacions.

    :-)

    PS: Aquest juliol, malgrat la calor, notarà, notarem i notaran la teva empremta única i, paradoxalment, la teva capacitat indiscutible de convertir el llenguatge en dúctil i mal·leable i esboçar-nos el teu paisatge interior, les seves inquietuds.

  • No deixar...[Ofensiu]
    Llibre | 23-03-2005

    petja, penso que és ben difícil. Malgrat en algun moment creiem que ho aconseguim, o que les circumstàncies ho fan per nosaltres, en el fons, sí que repartim petits bocins del nostre ésser a cada pas, a cada alenada de la nostra vida.

    Saps? M'has fet recordar un relat de Stefan Zweig, un autor que m'encanta, per cert: "Els ulls del germà etern". Si el coneixes (que de ben segur serà que sí, perquè encara és hora que faci referència a alguna obra o algun autor/a i tu no el coneguis), ja saps de què parlo.

    I si algun dia esbrines la fòrmula secreta de "l'encanteri feliç / de tota llibertat"... m'avises, si us plau.

    Una abraçada,

    LLIBRE

  • Adequat ...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-03-2005

    ... el ritme d'intensitat, senzil i solt. .. I genial d'idees... encara que "massa" bona fe... Cal deixar-los, també, alguna cosa "material" (Jo, quasi sempre de broma!)

    PS. Moltes mercès per la teua participació al COMENT.
    Resposta a qüestió: "BD" no és Bella Dorment, sinó "Blancaneus Dubitativa"...
    Pregunta capciosa, per certs indicis: És, per casualitat, mestra "Lavínia"?

    Salut i rebolica!

  • BENS I HERETATGES[Ofensiu]
    cescarnau | 12-03-2005 | Valoració: 9

    Benvolgulda Lavinia:

    En primer lloc moltes gràcies pel te comentari. Es tractava només d'un assaig d'haikus, els versos joponesos. En el teu poema veig ben expressada, la idea que els amors home-done poder ser efímers però la del pare o mare amb els fills indestructibles. Passi el que passi. Hi ha una unió que no es trenca mai i si a més els moments de convivència són bons molt millor.

    SALUT
    CESC

  • es un poema bastant interesant[Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 10-03-2005 | Valoració: 9

    Jo amb la meva modesta opinió, crec que et mereixes per aquest la puntuació que jo et dono, una salutació de Ferran de Montagut

  • amor i serenitat, embolcallen el poema![Ofensiu]
    ROSASP | 08-03-2005 | Valoració: 10

    Deixar-los un instant de lucidesa, per poder entendre més enllà del que es veu amb els ulls, per sentir que formen part d'un tot que ens gronxa , aquesta pau que només es pot sentir comprenent les coses des de dins.
    La llum que els il·lumini per trobar el camí, la serenor dels somriures que invaeixen els racons de casa, tebis i espontanis...
    I tot això ja seria un gran tresor, les coses que res ni ningú els pot prendre!
    És un poema senzill, elegant i sincer, que traspua amor i serenitat vers els teus fills, que com tu dius, són la teva vida.
    Gràcies pels teus comentaris, de debó que em donen molta alegria i empenta.
    Un petó molt gran!

Valoració mitja: 9.57