Cercador
Ben vinguda (alexandrí)
Un relat de: Cugat Vil·lajoana RobertLa boirositat davant de ma benaurança
deixava difusa l'escalfor del teu astre.
Deixares de ser en el gorg clos d'esperança
per convertir-te en corriol nou de viu rastre.
Volia pensar que el verd dolç fruit no existia
doncs flires marcits pas l'oferien planera.
Però la creença d'un amor que em delia
brotà fent-la vera, ben fornida i sincera.
l´Autor
43 Relats
53 Comentaris
58858 Lectures
Valoració de l'autor: 8.53
Biografia:
Vaig nèixer un dia qualsevol alhora que unes d'altres cent personetes també ho feien en diferents parts del planeta. Per damunt de tot, el dia més important de la meva vida fou vora de nou mesos abans de que jo nasqués. Aquell dia els meus pares, embriagats d'amor i de primavera encetaren una cursa per la vida que encara ara resta plena de força. Increïble, no és cert? Ben viu i cuetejant (sí, sí, és clar, ara sóc jo el qui cueteja).Aquí hi trobareu les meves obres literàries. No sóc cap Monzó ni cap Vila-matas, però m'agrada passar-m'ho bé mentres escric. I també m'agrada ensenyar les coses que he fet!
Voldria afegir el següent per als qui llegeixin els meus textos: moltes mercès per la vostra atenció.
A passar-ho bé família de lectors i escriptors.
Últims relats de l'autor
- S'ha acabat el bròquil
- La psicologia de les mones [XV] - Interludi a trenc d'alba
- Cant de l'etern amant histriònic
- Postal desde l'espai
- Em moro de ganes
- La il·lusió del teu espectre
- D'allò que mai no vas saber
- Pràctica sense més: sense altres motius
- Necròpolis ciutat comtal
- El fitness no té swing
- De nom Clau; Penis Capniün Clau
- El cafè
- Tot just ara que desaparèixes és quan naixes
- Rosa d'abril
- Bosc encoratjador