Ben vinguda (alexandrí)

Un relat de: Cugat Vil·lajoana Robert

La boirositat davant de ma benaurança
deixava difusa l'escalfor del teu astre.
Deixares de ser en el gorg clos d'esperança
per convertir-te en corriol nou de viu rastre.

Volia pensar que el verd dolç fruit no existia
doncs flires marcits pas l'oferien planera.
Però la creença d'un amor que em delia
brotà fent-la vera, ben fornida i sincera.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Cugat Vil·lajoana Robert

Cugat Vil·lajoana Robert

43 Relats

53 Comentaris

58858 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Vaig nèixer un dia qualsevol alhora que unes d'altres cent personetes també ho feien en diferents parts del planeta. Per damunt de tot, el dia més important de la meva vida fou vora de nou mesos abans de que jo nasqués. Aquell dia els meus pares, embriagats d'amor i de primavera encetaren una cursa per la vida que encara ara resta plena de força. Increïble, no és cert? Ben viu i cuetejant (sí, sí, és clar, ara sóc jo el qui cueteja).

Aquí hi trobareu les meves obres literàries. No sóc cap Monzó ni cap Vila-matas, però m'agrada passar-m'ho bé mentres escric. I també m'agrada ensenyar les coses que he fet!

Voldria afegir el següent per als qui llegeixin els meus textos: moltes mercès per la vostra atenció.

A passar-ho bé família de lectors i escriptors.