Balla!

Torna't a cordar les sabatilles
treu-te versos de la patilla:

Riu-te del públic que ara diu que t'admira
sent que només creus en tu i mira,
que les cançons mica en mica
t'animen.

Tanca els ulls
que a partir d'ara t'apliques
i no et capfiques
passes dels murs
imposats
que si que en saps!


Seguir endavant
jugant
a tirar les promeses
pel balcó, amb presses
sense mirar més enrere

Tornar a perdre el sentit del diumenge
i saber del cert qui se't menja
la veu
ho sento,
però aquest és teu.