Badoc

Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

Admiro sincerament la tècnica que demostres en el sonet però, per damunt d'aquesta destresa, admiro la capacitat que tens de protegir les paraules, mot a mot, de tal manera que no es refredin al ser col·locades amb absoluta precisió al lloc que a partir de llavors llueixen com si no pogués ser d'altra manera el vers ni l'estrofa.

Una d'aquelles casualitats de l'atzar m'ha portat a llegir aquest poema teu en un dia de estranys freds a destemps i estranyes calorades breus, tot just quan l'estiu comença i s'enceten els miratges i es planegen viatges dels quals tornar: Ha estat un autèntic plaer!

T'envio una abraçada càlida i afectuosa,
Unaquimera

les hores mentre espero que tu arribis?

que ens tenies sense sonet nou. Com sempre encertes en els temes que toques i amb la manera d'expressar-los. Badocs penso que ho som la majoria.
Què fem sinó guaitar mentre veiem passar la vida?
En destaco del poema aquest tros, però en gaudeixo de tot ell.

i què si ploro

llucant de lluny nous freds que avui arriben,
o estranyes calorades a destemps,
quietuds esparverades en deriva
que trio i que destrio malmetent

aquest do de badocar en vers, amb mètrica i rima i d'una forma tan elegant i natural. Com una respiració lenta i tranquila. Observació calma i madura. Equilibri.
Gràcies!

No sóc més que un badoc que veu passar
les coses assegut en un vell banc...

Cada vegada que llegesc un dels teus sonets em dic que aquest l'hauria d'haver escrit jo, que m'agradaria haver-lo escrit jo. I també em dic que, segurament, tu i jo parlam de les mateixes coses i amb semblants punts de vista. I això m'agrada.