Avui pensava...

Què passava amb els diumenges, no sé perquè, són dies extranys, sempre fa mal temps, últimament, t'hi has fixat?

I quan em llevo, tinc massa mal de cap, decideixo sempre no beure més, que ahir em vaig passar, només tinc ganes de dormir i que arribi demà, i no vull sortir, tot i que sé que ho acabaré fent, com sempre...

El meu cos experimenta un sentiment desconegut, encara que fa temps que es repeteix.... no és tristesa, perquè no em passa res, no és son, ja que he dormit més que un ós, no és res semblant a l'alegria, ja que em costa anar del sofà al llit...és el sentiment dels diumenges, aquell màgic incansable sentiment que mai entendré, mai en sabré la causa, ni la cura, ni durant quan temps el viuré...

A fora plou, plou molt, hi ha uns llamps que fan por a qualsevol... bé, tinc la sort que m'agraden les tempestes, però no a la gran ciutat...aquí els llamps fan por, sembla que s'hagi d'encendre tot, i després de deu minuts de ràbia de cel, es comencen a sentir ambulàncies i s'apaguen els llums...

també m'agrada que marxi la llum, però no a la gran ciutat....

Diumenge i a la gran ciutat...hauria d'estar prohibit!