Avui ets tu

un bon poema, encara no et coneixia i m'he fet una ronda discreta pel que has publicat. Mmmm, tens un estil pròxim i càlid que potser en alguns moments se'm fa familiar.
Dius el que vols dir i ho transmets de primera mà,

"El silenci del cos determina
un espai encara verge,"

Preciós, hi mig barreges oposicions d'idees que creen una contrastació molt harmònica i equilibrada. El que no m'acaben de fer el pes son les comes, per a mi en alguns llocs (com poden ser els versos de tan sols una paraula) hi sobren.
O per exemple:

d'algun secret,
segrestat, dolçament, per la vida

Se'm fa que les comes tallen la fluïdesa i encarquen i fan més rígid el ritme. Però també sóc conscient que això és extremadament personal de l'autor, i que pot ser sí que volies donar aquesta sensació de pausa. No ho sé... però tot i això m'agrada.

Et vaig llegint,
La dama de Shalott