Cercador
avui és un dia gris
Un relat de: cabopolonio- Compartir:
Avui és un dia gris ,no serà el meu dia...
No he començat bé i l'acabaré pitjor.No he dormit gaire, he estat estirada al llit mentre em queien les llàgrimes fins que m'he adormit esgotada.
Tot s'està acabant, em sento esgotada , tinc ganes d'acabar amb tot , de trobar una solució dràstica a la meva vida.
La música m'acompanya mentre escric i les mosques em molesten...si només fossin elles...
La Diagonal realment és un bon lloc per pensar o si més no per reflexionar.
Hi ha tant de moviment i jo sense fer res...simplement deixo que passi el temps que realment passa massa lent , al menys per mi.
S'em tornen els ulls plorosos i ja em fan mal de tant plorar.
Si tingués a algú...pero mira que és trist , no hi ha ningú...l'única gent que estaria amb mi són els meus cosins i oncles...pero estàn molt lluny.
Donaria qualsevol cosa perquè estiguessin aquí i m'abracessin i em diguessin que sóc important per ells , que veiés a les seves mirades l'estima que tenen per mi.
Però tot és una merda , estàn lluny i no puc fer-hi res, no puc dir-lis que els necessito i que els estimo.
És la vida que m'ha tocat viure i tindria que acceptar-la però és molt difícil.
I de mentres tot s'acaba , estic arribant a un límit i no sé per on sortiré....
Comentaris
-
No, no diguis mai res d'aixó.[Ofensiu]Ilunga | 21-09-2004
No estic gens d'acord amb tu. La diagonal no és un bon lloc ni per pensar ni per reflexionar. Normalment és el silenci, el més gran dels consellers i a la diagonal... el silenci brilla per la seva absència. Tothom tenim dies grisos, també setmanes grises i fins hi tot époques grises, però el que si que és segur és que les coses passen, tot gràcies al temps. No crec que la teva vida hagi de ser gris, crec que hauries de tenir una vida plena de color i d'alegria, només tens 20 anys i un munt de coses per fer. No saps el que et deparà la vida, però el que si està clar és que si no obres els ulls, si no deixes d'apretar els punys i no li dones un respir als palmells de les teves mans, tot continuarà sent gris. Obre el ulls i contempla el món que hi ha al teu voltant, la gent, els paissatges... la vida! No et sentis mai cansada, i si t'hi sents torna a caminar, aixeca't, mana, crida, respira, balla, exaltat, plora, riu, practica, estudia, involucret... fes coses, no et rendeixis mai davant d'un problema.
No ploris per aquells que no ho mereixen, no! les teves llàgrimes valen més que res en aquest món, deixa de plorar i lluita contra els fantasmes que et fagin mal, si no pots amb ells, evite'ls però no et quedis mai quieta en un lloc, segueix endavant amb pas ferm i ningú podrà aturar-te.
No diguis mai que estàs sola perquè no ho estàs, al teu voltant hi ha un munt de gent i no dubtis en cap moment que t'estimen. No cal que travessis l'ocea per torbar estima, un munt de gent, més de la que et penses, es preocupa per tu i voldria ajudar-te. Deixa que estiguin amb tu, deixa que t'ajudin a sortir d'aquest clot i sobretot no deixis que s'escapi més el temps i viu, si us plau t'ho demano, viu com si cada dia fos l'últim.
Un petó i una forta abraçada.
No et rendeixis mai!!!
