avui és un dia gris

Un relat de: cabopolonio

Avui és un dia gris ,no serà el meu dia...
No he començat bé i l'acabaré pitjor.No he dormit gaire, he estat estirada al llit mentre em queien les llàgrimes fins que m'he adormit esgotada.
Tot s'està acabant, em sento esgotada , tinc ganes d'acabar amb tot , de trobar una solució dràstica a la meva vida.
La música m'acompanya mentre escric i les mosques em molesten...si només fossin elles...
La Diagonal realment és un bon lloc per pensar o si més no per reflexionar.
Hi ha tant de moviment i jo sense fer res...simplement deixo que passi el temps que realment passa massa lent , al menys per mi.
S'em tornen els ulls plorosos i ja em fan mal de tant plorar.
Si tingués a algú...pero mira que és trist , no hi ha ningú...l'única gent que estaria amb mi són els meus cosins i oncles...pero estàn molt lluny.
Donaria qualsevol cosa perquè estiguessin aquí i m'abracessin i em diguessin que sóc important per ells , que veiés a les seves mirades l'estima que tenen per mi.
Però tot és una merda , estàn lluny i no puc fer-hi res, no puc dir-lis que els necessito i que els estimo.
És la vida que m'ha tocat viure i tindria que acceptar-la però és molt difícil.
I de mentres tot s'acaba , estic arribant a un límit i no sé per on sortiré....

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer