ATENCIÓ. Tres estrofes, sense massa sentit, en un principi, però molt relacionades en un final, gràcies a la ment, i a l'impuls de les neurones

Unes reflexions nascudes de ben endins i a més dedicades a un amic comú.
Les petites coses i les més senzilles són les que ens marquen més i no s'han d'amagar els sentiments que conformen la nostra personalitat, amb ella hi vivim i amb ella arribarem al final.
Aquest poema-relat és una glopada d'aire, un got d'aigua fresca i una abraçada nua, sense ornaments.
L'enhorabona!

angie

Molts cops construim castells de paraules, paraules que venem i compartim amb d'altres, paraules que ens porten a situacions que si som sincers amb naltros mateixos en el fons no volem viure, però creiem ser coherents perque els demés les saben, fa temps volia viure en un mas, em vaig fer la il.lusió i la vaig defensar amb coherència als meus, més tard vaig descobrir que el que volia realment era la Intimitat de poder besar a una dona i poder disfrutar del seu somriure sincer. Més enllà de la simplicitat d'estimar no hi ha sexe que valgui, més enllà d'un somriure les paraules cauen en l'oblit.

una abraçada.

quan somriem, estem expressant més que felicitat. Perquè quan plorem s'hi amaguen molts sentiments rere les llàgrimes.
Perquè els sentiments sovint ens fan dubtar dels nostres pensaments.
Perquè sovint les sensacions ens fan sentir més del què voldríem. Perquè quan volem sentir molt no som capaços de sentir-ho tot.

Perquè mentre escrivim no sabem el què volem dir. Perquè en llegir-ho ens sentim perduts entre les nostres paraules. Perquè quan ens sentim vençuts no tenim forces per aixecar-nos. Perquè quan mirem endavant no ens atrevim a girar el cap enrere.

Perquè...
perquè som humans i sovint la coherència no ens acompanya.

Perquè l'amor i la vida són bonics, però també complicats...

m'han agradat els teus versos, perquè sovint també em trobo flotant entre paraules que no semblen les meves i sentiments que em perden...

que vagi molt bé!!
ens veiem per aquí!

Gemm@

Vinga, un 10. És del millor que t'he llegit fins ara juntament amb el de la xocolata ( sense desmerèixer res eh!).

Reflexiona el just, i si ho has de fer massa, reflexiona en grup.

Una abraçada,
Xitus.

genial. Mai deixes de sorpendrem. Et segueixo llegint. Endavant!!
Una abraçada.
Nostàlgia.

Aquesta poesia amb prosa m'agrada moltisssim!

Veig que tens les idees molt clares.

Salut i clarividencia!

pere