Ara que les cases... (XVI / XVII) I DONCS, QUE ENS QUEDA I DONCS? / ASSISTIR A LA VIDA

Un relat de: Cugat Vil·lajoana Robert

XVI

Topar amb una conversa.
Trobar un gest.
Fer cas a un esguard.
Retrobar-se en qualsevol somriure.
Resseguir una meditació.
Viure de nosaltres.

… « la mestressa, dona i mare,
ha fet un " nooo " tota grossa
que el sastre a somrigut
a l'esguard de la carnissera
que ha assentit tallant
les peces del seu record » …

Què més ens cal saber?
Només ens queda
viure de nosaltres.
¿I doncs, quina altra
empresa hem de menester?
assisteix a la vida




XVII


assistir a la vida
mirar-se als ulls cada dia
assistir a la vida
fer cas al cor sense mesura
assistir a la vida
apropar la mà dels qui t'environen

contactar amb la paraula

humanejar amb coratge

i assistir a la vida

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Cugat Vil·lajoana Robert

Cugat Vil·lajoana Robert

43 Relats

53 Comentaris

58847 Lectures

Valoració de l'autor: 8.53

Biografia:
Vaig nèixer un dia qualsevol alhora que unes d'altres cent personetes també ho feien en diferents parts del planeta. Per damunt de tot, el dia més important de la meva vida fou vora de nou mesos abans de que jo nasqués. Aquell dia els meus pares, embriagats d'amor i de primavera encetaren una cursa per la vida que encara ara resta plena de força. Increïble, no és cert? Ben viu i cuetejant (sí, sí, és clar, ara sóc jo el qui cueteja).

Aquí hi trobareu les meves obres literàries. No sóc cap Monzó ni cap Vila-matas, però m'agrada passar-m'ho bé mentres escric. I també m'agrada ensenyar les coses que he fet!

Voldria afegir el següent per als qui llegeixin els meus textos: moltes mercès per la vostra atenció.

A passar-ho bé família de lectors i escriptors.