Asseguda en un raconet de mi mateixa

Un relat de: silvia_peratallada

Asseguda
en un raconet
de mi mateixa
(en silenci
la llum d'una espelma)
disfruto de l'efecte
de l'amor en mi.

Potser és quelcom més
que no sé definir,
tot el dia somric,
les papallones
que tornen a volar
dins el meu estómac
desenfrenades,
la màgia
torna a créixer
de totes les parets,
la música reneix
dels més inèdits
racons del meu món.

I retorno
a poc a poc
sense fer soroll
com qui no vol
desprendre's
de la teva imatge
fixe en el pensament
volant dins meu.

Comentaris

  • Enorabona[Ofensiu]
    Juliaaa | 11-01-2006

    Noia t'haig de felicitar!
    crec que el que has escrit és just el que cal en moltissimes persones! confiança en si mateixa i ganes de tirar endavanat!
    Molts anims i Felicitats!

  • El sentiment...[Ofensiu]
    N | 23-12-2005

    que descrius que el teu propi amor et fa companyia és magnífic...i un que mai havia llegit expressat...molt bonic guapa!
    Un petonaaaas

  • aleteig de papallones a la panxa!!![Ofensiu]
    ROSASP | 22-12-2005

    Aquestes pessigolles juganeres i plenes de somriures semblen dibuixar amb lluminosos colors la màgia de l'amor...
    Sentiments i sensacions que omplen un raconet que cada cop es fa més gran de somnis i il·lusions.

    Bones festes bonica!

  • Ostia!!!!!![Ofensiu]
    cassigall blau | 22-12-2005 | Valoració: 10

    Per fi rius!

    Mira amb akest poema, casi no caldra fer l'arbre de Nadal.

    Una abraçada

  • guauuuu[Ofensiu]
    Becari | 22-12-2005 | Valoració: 10

    aquestes papallones que busquen la llum de l'espelma (la interpretació es lliure, i desde un raconet de mi mateix). ben xulo Silvia...serà un nadal molt especial?

    records i petó

  • Capdelin | 22-12-2005

    si l'espelma brilla viva i sents papallones de nou i tot el dia somrius i tal i tal...: o t'ha tocat la grossa de vic o estàs més enamorada que jo què sé!
    suau i dolç poema...
    bon nadal i una abraçada!

  • Nimfaaaaaaa[Ofensiu]
    abraham | 22-12-2005 | Valoració: 10

    I la Lluna Plena i els Estels d'Argent, et miren gelosos del que sents...

    Juguen al joc inoscent de l'amor, les intrigues, i el desitg... juguen allà als cels, de l'hemisferi sud, del nord...

    Juguen amb paraules i mots que esdevenen pasions dins el cor...

  • optimisme a cabassos!![Ofensiu]
    Arnau Segarra | 22-12-2005 | Valoració: 9

    Admire la gent que sap fer poesia des de l'optimisme!!
    Jo més aviat m'inspire des de la tristesa, o des del desig...
    Molt bonic aquest optimisme teu, i que dure!
    Salut i revolta!!

  • molt bé[Ofensiu]
    jmgg | 22-12-2005 | Valoració: 10

    Molt bé, collons, que fa aquella coseta, quan es te !!!!, enhorabona Sílvia, segueix així, i aprofita aquest moment tant i tant dolç que estàs passant, perquè de dins teu surtin poemes tant macos com aquest.

    Endavant i força

    Josep Mª

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580934 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com