Asier

Un relat de: The Poet and the Pendulum
Avui he somniat amb l'Asier que mai he tingut.

Quan m'he despertat, la sensació d'impotència en adonar-me que tot allò tan sols havia estat fruit del meu subconscient, m'ha deprimit molt.

De vegades, penso que si ell hi hagués estat, jo no seria així. Així d'egoïsta, així d'hipòcrita.

En comptes d'oblidar-me'n i sortir al carrer, he decidit tancar-me a casa amb el meu pijama i la meva pàgina en blanc de Word. Bé, al despertar-me ja m'he ensumat que seria un d'aquells dies en que no tens ganes de res ni de ningú. Ni de tu mateix. L'insomni ja fa dies que hi és, de vegades tan sols em rossega la ment amb coses banals, d'altres crea Poltergeist, i d'altres es converteix en una mena de migdiada interrompuda constantment on els somnis són breus i ombrívols, com els d'aquesta nit passada.

Pensant-ho bé, no entenc el perquè d'aquesta tristesa imminent en esfumar-se el petit. Si jo mai he anhelat cap Asier... Suposo que és el fet que te'l donin i, acte seguit, te'l treguin de les mans. No ho sé.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer