Cercador
Alegria
Un relat de: The Poet and the Pendulum- Compartir:
És setembre. Per fi, i sí, dic per fi, s’ha acabat l’estiu. Ho sento, no suporto l’estiu. És una estació llarga, pesada i calorosa, mancada de res de profit per a fer, i jo necessito sentir-me realitzada. El setembre, en canvi, m’omple de vida de cop i volta, és genial. Resulta, en certa part, com un nou començament d’any, en el qual et planteges les coses, et poses algun que altre nou repte o, simplement, divises un mar de vivències noves per a gaudir.
Des de la finestra de l’habitació on estic asseguda davant l’ordinador escrivint aquestes mateixes paraules, contemplo el bell paisatge que s’hi pot observar a través, i m’encanta. No tothom té aquesta sort, la veritat. Fins i tot s’hi aprecia, i amb suficient claredat, un altre poble que ni tan sols és de la mateixa comarca. El reproductor de Windows, per la seva banda, es delecta amb un repertori de cançons de quan era una mica més joveneta; em fa sentir bé. Quan decideixi que dono per finalitzat aquest escrit, m’aixecaré de la cadira i baixaré a la cuina a deixar que la boca se’m faci aigua amb una d’aquelles coques tan bones que la mare compra de tan en quan, totes ensucrades i amb aquell peculiar soroll que fan en mossegar-les i què pots apreciar si te les ben apropes a l’orella, com acostuma a fer el meu pare. Miro un moment el mòbil, no hi ha trucades. Respiro tranquil•la; no per res, però necessitava un dia de pura tranquil•litat i, sincerament, gaudeixo moltíssim estant sola, s’agraeix; més, després d’uns dies de gairebé no parar. Hi ha dies així, com avui, que no saps ben bé perquè, però et lleves feliç, pensant la sort que has tingut de ser qui ets i que, tanmateix les adversitats que contínuament et presenta la vida, t’agrada aixecar-te i pensar què t’espera, potser és un bon dia per a trobar el teu amor, no? Doncs bé, no és festa major, però sabeu què? Alegria!
Des de la finestra de l’habitació on estic asseguda davant l’ordinador escrivint aquestes mateixes paraules, contemplo el bell paisatge que s’hi pot observar a través, i m’encanta. No tothom té aquesta sort, la veritat. Fins i tot s’hi aprecia, i amb suficient claredat, un altre poble que ni tan sols és de la mateixa comarca. El reproductor de Windows, per la seva banda, es delecta amb un repertori de cançons de quan era una mica més joveneta; em fa sentir bé. Quan decideixi que dono per finalitzat aquest escrit, m’aixecaré de la cadira i baixaré a la cuina a deixar que la boca se’m faci aigua amb una d’aquelles coques tan bones que la mare compra de tan en quan, totes ensucrades i amb aquell peculiar soroll que fan en mossegar-les i què pots apreciar si te les ben apropes a l’orella, com acostuma a fer el meu pare. Miro un moment el mòbil, no hi ha trucades. Respiro tranquil•la; no per res, però necessitava un dia de pura tranquil•litat i, sincerament, gaudeixo moltíssim estant sola, s’agraeix; més, després d’uns dies de gairebé no parar. Hi ha dies així, com avui, que no saps ben bé perquè, però et lleves feliç, pensant la sort que has tingut de ser qui ets i que, tanmateix les adversitats que contínuament et presenta la vida, t’agrada aixecar-te i pensar què t’espera, potser és un bon dia per a trobar el teu amor, no? Doncs bé, no és festa major, però sabeu què? Alegria!
