As de piques

Un relat de: Cirerot

tu ets
un carrer desert a mitja tarda
tu
ets un gat sobre la falda
un glop de te i l'escalfor recomfortant

ets l'accent de les paraules
tu ets
un poema convuls

ets la crua imatge que m'empaita
el Sol d'un migdia de febrer
tu
ets un troç de carbó ardent
i la punta d'una llança

i també la brisa salada
a peu de platja
tu ets
la suavitat d'una carícia
i l'instant precís

en què TOT
s'atura.

Comentaris

  • Xantalam | 24-11-2009

    El paral·lelisme entre la imatge de la fulla que ha caigut de l'arbre i es manté immòbil, suspesa i quieta en l'aire, penjada del fil d'una teranyina (descripció abreujada de la fotografia del repte), i les imatges i sensacions que ens suggereixes en el teu poema són molt encertades.
    És una poesia càlida i viva, com els colors ocres de la fulla, davant d'unes pedres fredes en blanc i negre.

    Una abraçada, i l'enhorabona per la creació.