ARTTRISTES

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Fa ja temps vaig llegir
en paraules d’un músic admirat
una afirmació que llargament m’ha guiat.

Deia, si fa o no fa, i amb contundència:
“És lamentable però la frustració
és l’única possible font d’inspiració”

Malgrat la foscor que dels mots emanava
com si fos dogma de fe ho vaig creure.
Oh!... Si llavors hagués sabut el que ara sé.

Doncs dels meus intents de crear,
sí... algunes alegries vaig obtenir.
Però com a musa en buscava també
aquella terrible font: el patiment.

Quants anys han passat?
Ho hauria de comptar.
I en realitat poc m’importa ja.

Ara estic joiós d’entendre, a la fi,
que ell tenia raó en part tan sols.
Que la buidor que deixa el dolor
amb notes, colors i paraules cal omplir.

Més... també l’alegria desbordant
es quelcom que vol ser compartit.
I els que volem crear ho hem de fer
per així fer aquest món un pèl millor.

I que si el que digué aquell guitarrista
fos l’única i irrefutable veritat,
aquells que gaudim de les arts
en lloc d’artistes ens hauríem de dir...

ArtTristes.

Comentaris

  • betixeli | 15-03-2014

    Estic molt d'acord amb acceptar la sentència del teu amic com a mitja veritat. Si la font d'inspiració sempre fós la tristesa, ens hauriem perdut un munt d'obres d'art!

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102287 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com